Mateo Valero
Director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i acadèmic d’honor electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació i acadèmic d’honor electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), participa al primer lliurament del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era, impulsat per la Fundació pro Reial Acadèmia Europea de Doctors conjuntament amb la RAED, amb el treball “Els propers desafiaments de la supercomputació: un país que no computa no competeix”, una conversa amb l’acadèmica corresponent i coordinadora del projecte, Cecilia Kindelán. El primer lliurament de Reptes Vitals ha vist la llum aquest mateix mes d’abril en format de llibre amb l’objectiu d’establir-se com un informe pluridisciplinar anual de referència sobre la nova realitat que sorgeix després de la pandèmia.
“Mateo Valero ha estat l’únic espanyol reconegut amb el Premi Eckert-Mauchly, el principal guardó a nivell internacional en arquitectura de computadors, un premi que està considerat com el Nobel dins del camp de la Informàtica, pel seu extraordinari lideratge en construir un centre de recerca d’arquitectura de computadors de talla mundial i per la resta de les seves contribucions. A més, l’any 2008, la Comissió Europea el va seleccionar com un dels 25 científics més influents en l’àrea de tecnologies de la informació i comunicacions”, destaca Kindelán en la presentació d’aquest treball.
Al seu treball, l’acadèmic d’honor electe de la RAED repassa de manera succinta l’evolució de la computació des de mitjans de segle XX cap a una major eficiència, capacitat i velocitat, aconseguides gràcies als transistors, els circuits impresos i els semiconductors i una lluita sense quarter cap a la miniaturització. “En uns 8 centímetres quadrats de silici (sorra de la platja degudament tractada) ens trobem amb xips que tenen fins quaranta mil milions de transistors i que a més estan treballant a dues gigahertzs, és a dir, dos mil milions d’operacions per segon”.
Dr. Mateo Valero
“Si mirem enrere i comparem el supercomputador més potent amb el que existia fa uns 75 anys, ens adonem que la diferència de velocitat entre un i altre és de 1018. Aquest número ens ho hem d’imaginar molt gran, i es pot descompondre en 107, perquè hi ha 10 milions més o menys de processadors als supercomputadors més ràpids i 1011, que és la velocitat a la qual s’ha augmentat cada processador individual”, assenyala.
Valero, però, es mostra escèptic amb el desenvolupament de la tecnologia quàntica en la supercomputació, malgrat reconèixer el seu enorme potencial. “Aquests computadors, per molt potencial que tinguin i per molta gent bona que està investigant, encara són a l’hivern polar, ja que es fan servir per a aplicacions molt concretes i qualsevol processador normal resulta més veloç. Sens dubte, els computadors quàntics tenen un repte molt gran que s’assembla al desafiament d’entendre el cervell”, considera.
El director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació situa com a pròxim repte de la computació, més enllà de la seva capacitat de càlcul i velocitat, una major eficiència energètica, l’assimilació a les xarxes neuronals i, per sobre de qualsevol consideració tècnica, la definició ètica de les dades que processin, així com la seva finalitat última. Així mateix, destaca el paper del centre que dirigeix com a exemple d’excel·lència.
Reptes Vitals per a una Nova Era ha iniciat el seu camí amb el compromís d’una quarantena de científics, entre ells diversos premis Nobel, ex-ministres i ex-caps d’Estat, tots referents en els seus àmbits d’estudi, que aportaran les seves propostes per elaborar aquest complet i nou estudi. Una rigorosa guia de l’anomenada nova realitat des de les seves múltiples arestes.
