Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat a la revista corporativa “El dentista” a la seva edició de març de 2021
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número i vice-president de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Retorno al campo: Biescas, paisajes y gentes”, que ha publicat a l’edició corresponent al mes de març de la revista corporativa “El dentista”, dirigida per Antonio Bascones, president de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya.
En aquest article, l’acadèmic reprèn les seves reflexions sobre l’anhel humà, a totes les civilitzacions, de la tornada a la natura. En el seu cas, el representa amb les seves excursions pel Pirineu aragonès, amb el municipi de Biescas com a eix, la Gascunya francesa o diversos racons a Sant Pere de Ribes, a la comarca catalana del Garraf. “Necessitem sentir el cant de la terra com a la simfonia de Gustav Mahler per tonificar les nostres artèries i moure les nostres emocions, trepitjant camins de terra batuda, sentint les olors de camp, el cant dels ocells, el vent pentinant l’herba i sentir la poesia que emergeix pels boscos. Ja va dir Virgili que ‘la justícia abans d’acomiadar-se de la terra va deixar als camps i boscos seves últimes petjades'”, inicia l’acadèmic el seu article.
“L’enyorança per la vida al camp ve d’antic. Ptolemeu II Filadelf era el poderós rei d’Alexandria a la primera meitat de segle III a. C. Lamentava que no podia gaudir dels plaers senzills dels seus súbdits, als que veia recolzats tranquil·lament a la riba del Nil. Havia nascut el sentiment bucòlic. Per la mateixa època va sorgir el gènere de la poesia bucòlica. Un poeta grec oriünd de l’illa de Sicília anomenat Teòcrit va compondre uns poemes anomenats “Idil·lis”. Vivint en la superpoblada polis d’Alexandria, enyorava i idealitzava la vida senzilla dels pastors al camp. Dos segles després, Virgili va escriure deu poesies bucòliques: les “Èglogues”, model de bucolisme per a la cultura occidental”, va assenyalar l’autor en una reflexió anterior sobre el tema compartida amb la comunitat acadèmica.
Callabed explica com els seus dies d’estiu solen transcórrer amb llargues passejades per pobles i ermites, entre el gaudi de la natura i el record d’amics que ja no hi són. I en aquest cas rememora una passejada per la Gascunya francesa, on va visitar la ciutat d’Auch i el poble de Caillavet a la recerca de les seves arrels. “Hi va haver bones xerrades a peu de xemeneia amb la Julia, la Vane i l’Axel, la gosseta Coco i els gats del jardí. La companyia d’alguns llibres i les lliçons que em van donar les persones que vaig trobar al meu camí van ser molt bones. La fotografia va ser la meva companya durant molts passejos. No es pot demanar més. Cal aturar els desitjos”, recorda.
Sobre el Pirineu de la seva infantesa, l’acadèmic esbossa paisatges i persones estretament units a ell al seu imaginari. I personatges que han marcat aquests mateixos paisatges, com el Premi Nobel aragonès Santiago Ramón y Cajal. “A Aso va néixer l’escriptor Alejandro Oliván, que al segle XIX va escriure sobre Ferran VII. D’aquest poble deriva el cognom Cajal, del savi Santiago Ramón y Cajal. El cognom Ramon procedeix segons sembla d’Isín. Un record per a Santiago, fruit d’or d’aquests paratges”, assenyala amb orgull.
