Ignacio Buqueras, president de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol, president d’honor de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “2024: any de la societat civil”, una reflexió sobre la construcció de la societat civil a l’Espanya de les darreres dècades i el seu paper decisiu en la consolidació de les llibertats i la defensa de la democràcia.
2024: any de la societat civil
Dr. Ignacio Buqueras
Més de la meitat de la meva vida l’he dedicada a promoure i enfortir la nostra societat civil. La meva dedicació altruista sempre ha estat intensa, i en algunes èpoques podria qualificar-la de gairebé plena. M’hi ha mogut constatar la debilitat del nostre teixit social; la manca d’una educació cívica adequada; l’excessiva supeditació de la societat civil al poder polític, a les administracions…
Considero de gran importància i urgència tot allò que es pugui fer per a l’enfortiment de la societat civil. Per això és d’enorme interès quant es faci per a un millor coneixement de la seva història, el desenvolupament, la configuració i les propostes i opinions d’institucions i personalitats.
Durant més de deu lustres, des de diferents àmbits i responsabilitats, he tingut l’oportunitat, fins i tot diria el privilegi, de viure molt de prop l’evolució política, econòmica, social i cultural de la nostra societat, que ha estat impressionant. Considero que Espanya ha fet un salt en la seva evolució i progrés sense comparació en tota la nostra història. El poble espanyol, en aquest període, ha donat excel·lents proves de maduresa.
Una etapa de la nostra història s’ha acabat, un nou segle i un nou mil·lenni hem iniciat. Hi considero de singular importància el paper que representarà la societat civil i el protagonisme de cadascun dels ciutadans. El protagonista de la democràcia no és l’Estat, com no és el mercat el protagonista de la llibertat. El gran protagonista de la democràcia ha de ser el ciutadà, expressió pública de la persona vinculada a la comunitat.
Per enfortir la democràcia, sistema de govern extremadament feble i complex, és indispensable desenvolupar polítiques democràtiques que promoguin ciutadanies participatives a les àrees del poder. Només el seu exercici ensenya a ser demòcrata, i només participant és veritablement ciutadà. La democràcia és fruit d’un llarg aprenentatge i un exercici diari.
La democràcia com a cultura té a veure amb el comportament quotidià, els costums i la forma d’entendre el món, de percebre’s a un mateix i de relacionar-se amb els altres.
El desenvolupament de la ciutadania s’ha d’erigir a la nostra prioritat. Però es tracta d’un desenvolupament que passi per la construcció de la societat civil: és a dir, d’una societat formada per ciutadans lliures que exerceixen els seus drets i compleixen les obligacions en un marc constitucional que els permeti aprofitar les seves capacitats per a una governació més perfecta.
Un problema que habitualment es planteja al nostre àmbit occidental és com superar la desconfiança que hi ha entre la societat civil i els partits polítics. Considero que no sols és possible, sinó necessari i urgent, potenciar la presència i la projecció de la societat civil juntament amb enfortiment dels partits polítics. Necessitem partits polítics estables, representatius, forts, prestigiosos, democràtics en el seu funcionament intern, bolcats en una rica vida parlamentària, oberts a la societat, allunyats de plantejaments oligàrquics, i amb un finançament transparent. Però també necessitem una societat civil participativa, dinàmica, creativa, innovadora i, sobretot, independent.
Aquest protagonisme dels nostres ciutadans ha de venir de la mà de l’educació, avalat per aquesta. Com va dir Immanuel Kant: “L’educació és la humanització de l’home”. La riquesa d’un país està molt més lligada a la qualificació dels seus homes que als recursos naturals de què disposa.
L’educació que s’imparteix en un país, i que ha de tenir cura especialment del desenvolupament integral de l’ésser humà, estableix la qualitat dels ciutadans.
La necessitat d’una educació permanent no és només indispensable per estar al dia en el progrés científic i tecnològic, sinó també per aconseguir l’enriquiment cultural, professional i ètic dels individus. La formació del professorat, a tots nivells, és la pedra angular de l’edifici educatiu.
El director general de la Unesco entre 1987 i 1999, Federico Mayor Zaragoza, va escriure a “Mañana siempre es tarde”: “Educar per participar activament en la cosa pública, participar per si mateix, escollint lliurement entre opcions. Aquesta és la funció de l’educació: fer possible una participació àmplia i profunda del ciutadà, aquesta és la irreemplaçable acció de l’educació en benefici de la democràcia: participo, doncs existeixo. L’home no és si no hi participa. L’home no és si no és educat, si no sap contemplar les diverses opcions que se li ofereixen i triar lliurement les que considera més adequades”.
Congressos Nacionals de la Societat Civil
Des de la Fundació Independent, que vaig presidir del 1995 al 2016, excepte en el període 2004-2007, es va constituir l’Associació Societat Civil Ara, sota la presidència d’Aldo Olcese, que té com a objectiu agrupar entitats representatives de la societat civil, que sense perdre la seva pròpia personalitat, donen suport a principis bàsics com la unitat d’Espanya, la Constitució, la Monarquia Parlamentària, el pacte per l’educació… Fins ara, l’entitat ha celebrat tres Congressos Nacionals de la Societat Civil, en què he tingut la satisfacció d’intervenir, fruit dels mateixos són els llibres: “Repensar España”, sobre el primer celebrat al Reial Casino de Madrid el febrer del 2020; “Relanzar España” sobre el segon, que va tenir lloc a l’Ateneu Mercantil a València el setembre del 2021; el tercer va tenir lloc al Palau d’Esports de la Comunitat de Madrid l’abril del 2023. El llibre publicat amb aquest motiu, reflex del Congrés Nacional, es titula “Regenerar España”.
Actualment, l’Associació Societat Civil Ara aglutina més de trenta entitats i està preparant la convocatòria del IV Congrés Nacional de la Societat Civil, que se celebrarà a Sevilla a la primavera del 2024. És un dels esforços més rellevants en l’enfortiment de la societat civil amb resultats destacats.
En aquesta línia, hi ha altres encomiables esforços com el que lidera Mariano Gomá al Fòrum Espanya de la Solidaritat. Els seus orígens són el G-2020, que va promoure fa anys Salvador Sánchez Terán, del qual va néixer Espanya Cívica i El Fòrum Espanya de la Solidaritat i del Progrés, que convoca els Premis Solidaris i el Progrés. Actualment, està en procés de fusió el Fòrum Espanya de la Solidaritat i del Progrés i Espanya Cívica.
Un altre grup important, recentment format, és Neos, amb principis cristians, nascut amb l’impuls de Valors i Societat i Fundació Villacisneros i el suport d’One of Us, Fundació Cultural Ángel Herrera i Volem. Vaig assistir al vostre acte de presentació i he participat en alguns dels seus actes.
És molt important, necessari i urgent que els espanyols, especialment aquells que formen part del món associatiu, que afegim esforços, superant personalismes, egoismes i mires curtes, amb generositat i esperit de servei al millor futur d’Espanya i els espanyols.
És imprescindible que la societat civil ocupi el lloc que li correspon i desenvolupi el missatge i les accions que Espanya necessita per superar la greu situació política que està vivint i afronti amb il·lusió i esperança el futur que li correspon. Espanya ens necessita. Fem un pas endavant. Avui millor que demà.
