Xabier Añoveros, acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), participarà com a ponent al IV Acte Internacional-Congrés d’Investigacions Interdisciplinàries que la Reial Acadèmia celebrarà en diverses ciutats de la Mediterrània entre els propers 11 i 18 de juliol amb el treball “Los archivos secretos del Vaticano”, on aborda les certeses i les llegendes del que possiblement sigui un dels arxius més desconeguts i fascinants del món.

Sense menysprear el gran valor documental de l’arxiu, Añoveros considera que l’aura de misteri que l’envolta comença per una mala traducció del llatí, ja que més que “secret” hauria de denominar-se “privat”. Tot i així, és un dels centres d’investigació històrica més importants del món. Posseeix uns 150.000 documents i més de 650 fons d’arxius diferents en una extensió de fins a 85 quilòmetres de prestatgeries. Tot plegat arriba a cobrir més de 12 segles d’història, amb diversos milers de documents encara sense classificar, per la qual cosa es desconeix el seu contingut i valor per a la història i per a la pròpia Església.

Dr. Xabier Añoveros Trias de Bes

Dr. Xabier Añoveros

Després de repassar tots els avatars històrics de l’arxiu i testificar que no conserva res dels primers segles del Cristianisme, l’acadèmic ressenya els principals documents continguts, començant pel més antic, del segle VIII, i seguint per la continuïtat que s’observa des del 1198. Entre els documents autèntics més importants i coneguts, Añoveros destaca el pergamí del papa Climent V pel qual es va dissoldre l’Orde del Temple (agost de 1308), els documents de la divisió del catolicisme per més de 30 anys (1378 i 1417) en tres seus (Roma, Avinyó i Pisa), la carta del papa Innocenci VII del 1484 en la qual va ordenar la caça de bruixes, la sol·licitud al papa Sixt V de la nul·litat matrimonial d’Enric VIII que va donar origen a l’anglicanisme el 1529, la carta autògrafa de Miquel Àngel al bisbe de Cesena (gener del 1550), les actes del procés contra el científic Galileu Galilei (des de 1610-1619), la butlla papal de Lleó X amb la qual va excomunicar a Martí Luter el 1621, els textos prohibits pel Vaticà inclosos pel famós “Índex” del segle XVII, una carta del papa Climent XIII adreçada al setè Dalai Lama sol·licitant protecció per als missioners franciscans al Tibet (1760), la informació sobre la mort del papa Joan Pau I per un infart al setembre del 1978 i les cites textuals de l’entrevista entre el papa Joan Pau II i Ali Agca, autor del seu atemptat al maig del 1981.

Añoveros certifica la dificultat d’accedir i investigar en aquest arxiu, en bona part pel zel que encara guarda l’Església. “El Vaticà no s’esforça a que algú pugui navegar per la seva atresorada informació i queda clar que encara al segle XXI aquesta institució no és precisament devota de l’obertura del coneixement dels seus continguts, aquest mateix coneixement que, en gran part, han mantingut a l’ombra durant segles”, conclou.