Maria Àngels Calvo, catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, presidenta de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED); Jordi Martí, professor d’Economia i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, director del Màster en Verificació d’Informació no Financera del mateix centre i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la RAED, i Núria Torner, professora de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, van incidir en la importància cabdal que continuen tenint les campanyes de vacunació i la necessària lluita, amb arguments científics, contra els creixents moviments antivacunes a la sessió “Vacunes i salut individual i col·lectiva, un equilibri necessari”, organitzada de forma conjunta per la RAED, la Reial Acadèmia de Farmàcia i l’Acadèmia de Ciències Veterinàries. La sessió es va celebrar el passat 17 de novembre a la seu de l’Acadèmia de Farmàcia i es va emmarcar dins de la Setmana de les Acadèmies, organitzada pel Consell Interacadèmic de Catalunya amb motiu de l’obertura d’un nou curs acadèmic.

Calvo va centrar la seva intervenció en la importància del concepte One Health, del qual és una de les principals introductores a Espanya, i va demanar respostes integrades per acabar amb l’amenaça que suposa la zoonosi en la transmissió de malalties que afecten de forma greu l’ésser humà i que s’han demostrat causants de greus pandèmies com la de la Covid. Així mateix, va apel·lar a una resposta pluridisciplinària davant aquests problemes de salut pública, ja que qualsevol alteració del medi provocada per l’activitat humana suposa un risc que no només es pot abordar des dels àmbits de la medicina o la veterinària. La vicepresidenta de la RAED va ser impulsora de l’article “La reticència a les vacunacions: un repte per a la salut global”, fruit del recent i ferm posicionament de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya a favor de les campanyes vacunals com a prevenció de malalties i fins i tot pandèmies. Per la seva trajectòria i ferma defensa d’una salut integral va ser reconeguda per la publicació especialitzada Animal’s Health amb el Premi Dona de l’Any com la dona més influent en Salut Animal i Veterinària.

Martí, per la seva banda, va incidir en la tasca interdisciplinària de la Reial Acadèmia Europea de Doctors destacant el seu projecte Reptes Vitals per a una Nova Era, que té com un dels seus focus d’interès la salut global des de tots els àmbits del coneixement. En aquest sentit va destacar com des del punt de vista de l’economia, els recursos naturals i la mateixa salut es consideren com un dels principals capitals que convé preservar després de dècades de creixement desenfrenat a costa d’aquests recursos en què amb prou feines s’ha invertit. Per al ponent, la visió dels negocis ha canviat i ja no prioritza la simple obtenció de beneficis, sinó la responsabilitat amb l’entorn, natural i social, que l’empresa ha de tenir, destacant el paper essencial que per això té la divulgació científica i la veu de la societat civil.

Torner, finalment, va realitzar durant la seva intervenció una anàlisi crítica sobre la vacunació universal i les estratègies per fomentar la confiança i la responsabilitat compartida sobre la seva importància, ja que s’estima que les vacunes han salvat milions de vides i existeix un ampli concepte científic en considerar-les un dels avenços més grans en la història de la medicina. La ponent va destacar com malalties en altre temps mortals com la verola es donen avui mateix com erradicades després de 3.000 anys fent estralls sobre la humanitat. Sobre els moviments antivacunes, l’acadèmica de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya va repassar la seva història i va atribuir la reticència a les vacunes a la desinformació. En aquest sentit, va assenyalar que l’Organització Mundial de la Salut considera aquesta actitud com una de les grans amenaces a la salut pública i un repte per a la comunitat científica per construir un marc de confiança.

A la Setmana de les Acadèmies han participat l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, que va celebrar la sessió “La dona i la gastronomia catalana. El talent no te gènere”; l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, que va organitzar la sessió “L’Acadèmia i, el dret propi de Catalunya”; la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que va acollir la jornada “El desvetllament de la consciència de patrimoni històric a la Catalunya del segle XIX: el rol de l’Acadèmia de Bones Lletres”; la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, amb la sessió “Economia humanista i sostenibilitat a l’era de la intel·ligència artificial”, i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, que va acollir a la seva sessió d’obertura del curs acadèmic el lliurament de les beques de la Fundació Güell al talent artístic jove i la presentació de l’edició crítica de “Le petit chaperon vert”, del compositor català Joan Lamote de Grignon. Tancarà la Setmana de les Acadèmies el pròxim 27 de novembre la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Anteriorment, el passat 3 d’octubre, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut d’Estudis Aranesos havien celebrat una sessió conjunta amb motiu de la inauguració de la delegació d’aquesta última institució.

D’altra banda, durant la Sessió Inaugural del Curs Acadèmic, que es va celebrar dimecres, 12 de novembre, al Palau de la Generalitat de Catalunya, el seu president, Salvador Illa, va destacar la tasca de les acadèmies al benestar comú i el progrés social. “Faig una crida a les 12 acadèmies catalanes perquè s’incorporin de ple a la conversa pública i s’impliquin activament a la resolució dels grans reptes que Catalunya té sobre la taula. Us demano que sigueu proactives, que interpel·leu el Govern i la societat i que assenyaleu els riscos i identifiqueu les oportunitats. Catalunya no pot permetre’s el luxe de malgastar el vostre potencial i capacitat de coneixement, perquè la tasca acadèmica és un element que genera prosperitat”, va assenyalar el mandatari.