Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, presenta a la comunitat acadèmica l’article “Una visió humanística de l’Educació 4.0. Emulant els clàssics”, que complementa les seves reflexions recents sobre el paper que la Fundació i la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) en aquest obligat canvi d’era en què la humanitat es juga bona part del seu futur.
Una visió humanística de l’Educació 4.0. Emulant els clàssics
El reputat pas del mite al logos ha esdevingut al llarg de la història un tòpic que cal revelar per comprendre l’evolució del coneixement humà fins als nostres dies. El mite entén un món on els déus són l’origen de cada fenomen natural; així, un temporal, un llamp o el seu tro respondrien a la voluntat del déu de torn.
La percepció que la humanitat ha tingut de l’essència i la naturalesa d’elements com el sol o el mar ha anat evolucionant sobre la base del coneixement adquirit i del pensament crític sobre el perquè de les coses. Avui l’astre rei i el gran oceà tornen a ser importants com a déus des del coneixement més evolucionat i pel bé de la nostra supervivència. Foto: Miquel Ventura Monsó. Fundació RAED
Per contra, el logos busca explicar les coses del món estrictament des de la raó. Pensar o raonar des del logos té com a objectiu arribar al principi de les coses des del coneixement i per mitjans científics i empírics.
Tales de Milet (segle VI aC) personifica el naixement del pensament racional al bressol de la civilització occidental pel fet de pensar que la natura es pot detallar de forma científica. Les presumpcions anteriors a Tales, i moltes posteriors que fins i tot encara perduren avui dia, posen l’origen del món i dels fenòmens naturals a la mercè de la voluntat dels déus, d’alguna força extraterrestre o cosmològica. La radiació solar estava relacionada amb l’ànim de Zeus, les plagues eren càstigs celestials, i el mar enfurismat era la ira de Posidó.
Avui dia, el coneixement adquirit i transmès des de l’educació ens exigeix també un canvi de paradigma. En el context de l’actual situació del món, altament competitiu que sobreviu fent tombs i tendeix a col·lapsar, el que necessitem és col·laboració global i sinergia, només així superarem els reptes a què ens enfrontem. Recentment, es parlava en aquestes pàgines sobre el concepte de biomimesi (imitar la natura) i com argumentava Lynn Margulis, l’èxit de l’evolució biològica al planeta Terra, malgrat les seves crisis i extincions, ha estat gràcies a la reciprocitat entre les espècies. Avui més que mai al món el concepte de cooperació és indefugible i ha de formar part del nostre missatge educatiu per a la societat global i des del coneixement.
D’altra banda, la irrupció de les noves tecnologies de comunicació i internet ha canviat radicalment la societat per accedir i consumir informació. Aquesta realitat disruptiva també integra grans inconvenients posant el concepte global de logos, el pensament racional des del coneixement racional i empíric contra les cordes. La penetració massiva de la postveritat i les “fake news” a les xarxes socials i als mitjans de comunicació han incrementat la polarització de la societat i de la seva incertesa sobre la realitat del nostre entorn i ens ha deixat a la corda fluixa. En són exemples clars la divergència social davant la Covid-19, la realitat dels efectes de l’escalfament global o els veritables reptes del planeta a l’era de l’Antropocè.
La demanda de les noves habilitats professionals i la gran polarització socioeconòmica del món requereix que els sistemes educatius i els seus continguts s’adaptin a la preparació dels nous ciutadans globals. L’educació s’ha d’adaptar per capacitar les noves generacions amb les habilitats necessàries per crear un món més inclusiu, col·laboratiu, cohesionat i sostenible.
En aquest context de canvi, una de les plataformes del Fòrum Econòmic Mundial va editar el llibre blanc sobre la nova Educació 4.0 per donar forma al futur de la nova economia i a la societat identificant els nous models d’educació necessaris per fer front a la quarta revolució industrial on la digitalització dels processos, el Big Data, la intel·ligència artificial i el medi ambient són els eixos fonamentals enfocats als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a l’horitzó 2030. El llibre blanc de l’educació identifica vuit característiques que ha d’integrar el nou aprenentatge social on la cooperació és un factor transversal i són els següents:
- Les habilitats de ciutadania global: han d’incloure contingut per crear consciència sobre el món en general i promoure un paper actiu i col·laboratiu a la comunitat global.
- Habilitats d’innovació i creativitat: inclou contingut que fomenta les habilitats necessàries per a la innovació, incloses les resolucions complexes de problemes, pensament analític, creativitat i anàlisi de sistemes i col·laboració.
- Habilitats tecnològiques: integra continguts basats en el desenvolupament d’habilitats digitals, inclosa la programació, la responsabilitat i l’ús i la transmissió de la tecnologia.
- Habilitats interpersonals: integra contingut que se centri en intel·ligència emocional interpersonal, inclosa l’empatia, la cooperació, la negociació, el lideratge i la consciència social.
- Aprenentatge personalitzat i al seu propi ritme: trànsit d’un sistema on l’aprenentatge està estandarditzat a un altre basat en les diverses necessitats individuals de cada alumne i prou flexible per permetre que cada alumne progressi al seu propi ritme.
- Aprenentatge accessible i inclusiu: passar d’un sistema on l’aprenentatge es limita als que tenen accés a organitzacions educatives, a un on tothom tingui accés a l’aprenentatge i, per tant, inclusiu.
- Aprenentatge col·laboratiu i basat en problemes: apropar l’educació als problemes reals mitjançant projectes que requereixen la integració de totes les habilitats que integra l’equip; això requereix la col·laboració de companys i reflecteix la realitat del treball professional de futur.
- Aprenentatge permanent i impulsat pels estudiants: passar d’un sistema on l’aprenentatge i l’habilitat disminueixen al llarg de la vida útil a un on tots millorin contínuament en les habilitats existents i adquireixin noves en funció de les necessitats individuals.
A través d’una campanya global de “crowdsourcing”, la plataforma del Fòrum Econòmic Mundial va identificar 16 exemples d’escoles d’educació, programes i sistemes escolars que aplanen el camí cap a l’Educació 4.0 basats en la singularitat del seu enfocament, impacte demostrat, la diversitat geogràfica i la cooperació. Aquests exemples són útils per actuar com a catalitzadors per al canvi cap a una transformació més holística dels sistemes educatius a escala mundial.
Alumnes de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona fent el treball de final de grau (TFG) a la nostra Fundació en el marc del projecte Silmar de gestió i conservació integrada de la costa. Foto: Fundació RAED.
Davant d’aquest repte, des de la Fundació treballem educant els nostres alumnes universitaris i així com amb els voluntaris a pensar de forma lliure, democràtica, des d’una visió humanística del coneixement i de la dimensió humana, volent emular, tant com sigui possible, els grans clàssics de la cultura grega i alineant-nos amb el llibre blanc de l’Educació 4.0. Des de la nostra petita acció educativa, la Fundació transmet i ensenya els alumnes a actuar en equip i des d’una visió integral de les disciplines professionals de manera col·laborativa i sinèrgica.
L’ensenyament clàssic en general i l’ensenyament superior en particular s’han centrat en un model que, en gran part, és obsolet, les llicenciatures són cada cop més curtes i buides de contingut útil per als reptes del món i del que és humà. D’altra banda, la síndrome del màster, a excepció d’alguns programes formatius de qualitat i ben orientats a cobrir un mercat laboral dinàmic i necessitat, no fa sinó generar més postgraduats amb més títols, però sense una orientació professional clara que millori la seva situació laboral i afronti amb responsabilitat la realitat del món en què vivim. La societat canvia ràpidament i les institucions educatives també han de canviar.
Sessions formatives i activitats pràctiques que realitza la Fundació RAED amb estudiants universitaris i voluntaris on es promou el concepte del coneixement integrador i humanístic amb la missió d’integrar una visió més propera del món globalitzat i col·laboratiu que necessitem crear. Fotos: Fundació RAED
Per acabar, faré servir un savi fragment que Ismail Serageldin, director de la Biblioteca d’Alexandria i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va fer per al projecte Reptes Vitals per a una Nova Era del 2021. “Aquells que vulguin aprofitar el moment de la pandèmia de Covid-19 per promoure una recuperació verda i promoure una recapacitació i perfeccionament dels seus pobles ajudaran a impulsar el sistema educatiu cap a les noves formes d’educació que prevaldran al segle XXI i una nova generació de nens prosperarà en un sistema impulsat per la seva pròpia curiositat i que permetrà a cada individu assolir el màxim de les seves capacitats i tornar a la societat el millor dels talents”.
