Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica diverses reflexions sobre l’actualitat internacional i mexicana als articles “¿Vicente Guerrero?”, “En México no llegaron todas”, “El mito de la falsa explotación petrolera” i “El camino a Teuchitlán”, publicats els passats 21 de febrer i 28 de març als diaris “El Siglo de Torreón” i “El Siglo de Durango” i al portal digital Código Libre.
A “¿Vicente Guerrero?”, l’expert recupera la figura del general Vicente Guerrero, cabdill de la segona insurgència mexicana i subordinat del llibertador Agustín de Iturbide, el qual el va nomenar mariscal de l’Imperi Mexicà, amb motiu de la recent designació per part de la presidenta Claudia Sheinbaum del Dia del General Vicente Guerrero. “En un moment de summa gravetat com pocs en la nostra història, quan els Estats Units s’han disposat per castigar econòmics i militarment al nostre país per nexes amb el crim organitzat en el sexenni anterior, pretendre rellançar per segona vegada com a novetat i com a heroi per ditot o a un personatge sense virtuts -vinculat més pel seu servilisme a la nació de les barres i les estrelles- enmig d’una crisi de seguretat com la present, només pugui brindar un missatge molt equivocat”, considera l’historiador.
D’altra banda, a “En México no llegaron todas”, Sada posa el dit a la nafra amb motiu dels actes oficials del Dia Internacional de la Dona i recorda que, segons dades oficials del Registre Nacional de Persones Desaparegudes i no Localizadas de Mèxic, a finals del 2022 es comptabilitzaven més de 107.000 persones desaparegudes al país, de les quals el 25% són dones, la qual cosa suposa la desaparició de nou al dia i un increment del 10% des del 2018. “No cap dubte que a diferència de la retòrica buida amb què el règim agrada adornar-se al nostre país, no van arribar totes: continuen en espera a la porta de Palau Nacional totes les Mares Cercadores que no troben a algun dels seus fills, a les quals se’ls nega no només ser rebudes en un recinte oficial que ens pertany -almenys en teoria- a tots els mexicans i no només a una casta política”, denuncia.
General Vicente Guerrero
L’historiador aborda l’episodi de l’anunciada nacionalització dels recursos petroliers mexicans el 1938 pel president Lázaro Cárdenas a “El mito de la falsa explotación petrolera”, recordant que, en realitat, aquella indústria ja pertanyia a l’Estat des de la promulgació de la Constitució del 1917. “La realitat és que arran de l’ascens del nazisme a Alemanya, esquivant les possibilitats d’una guerra que ja s’acostava, la Casa Blanca veia la necessitat de comptar en exclusiva amb el petroli mexicà com un actiu extra (sense escatimar tampoc no engrossir les seves arques), ja que sabem que el negoci del petroli no està en la seva extracció, sinó en la seva refinació, per la qual cosa el Govern cardenista es comprometia no només a refinar exclusivament l’hidrocarbur amb la nació de les barres i les estrelles, ja que també prohibiria qualsevol explotació mexicana a la frontera nord -com en la conca de Burgos-, permetent-los l’extracció subterrània a la franja del Riu Bravo fins a Califòrnia“, detalla.
Finalment, a “El camino a Teuchitlán”, el col·laborador de la RAED reflexiona sobre la macabra aparició sota el terra del Ranxo Izaguirre de Teuchitlan, Jalisco, de nombroses restes humanes amb clars signes de tortura. “Segons refereix l’activista Indira Navarro, una de les cercadores destacades, el lloc era ocupat per membres del càrtel Jalisco Nueva Generación, els qui l’utilitzaven per reclutar, torturar, executar i cremar a les seves víctimes; una cosa que fins a les autoritats van corroborar pels impactes de bala sobre les parets. Tot i això, tal sembla que l’anterior es vincula de manera molt recent i directa amb els governs municipals de Chilpancingo i Iguala, Guerrero“, explica Sada.
