Josep Maria Franquet, Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, doctor enginyer superior i doctor en Arquitectura, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne cerimònia que es va celebrar el passat 30 de maig a Foment del Treball, seu acadèmica. L’acte es va poder seguir tant de manera presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “La biorregión cantábrico-mediterránea ‘bioebro’. Un modelo gravitatorio de ordenación territorial funcional”, en què analitza l’actual realitat sociològica de la conca de l’Ebre i les seves perspectives de futur. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número Frederic Borràs.
El nou acadèmic va presentar la bioregió Cantàbric-Mediterrània plantejant el repte de la despoblació que afronta actualment, la importància de conscienciar del problema tant els seus habitants com les administracions implicades d’una manera o altra en el seu desenvolupament, les línies d’acció -i inacció- dels governs actuals i el paper que tenen els joves i el desenvolupament dels pobles per, arran d’aquí, presentar unes línies de treball i una proposta d’actuacions per assegurar un futur pròsper i prometedor als principals indicadors socioeconòmics.
L’expert va plantejar el model gravitatori de desenvolupament i la seva aplicació a aquest territori i va plantejar el projecte pilot node Ebre-Maestrat, tenint en compte paràmetres fonamentals com l’àmbit espacial, l’espai natural, la població i l’àmbit cultural. Un conjunt format per tres bioàrees sistèmiques: Baix Aragó, Terres de l’Ebre i Maestrat-Ports, que pertanyen, respectivament, a les comunitats autònomes de l’Aragó, Catalunya i València.
“El model gravitatori, que proposem aplicar a la bioregió cantàbricomediterrània, està destinat a formalitzar, estudiar i preveure la geografia dels fluxos o de les interaccions. La repartició d’aquestes últimes en un conjunt de llocs depèn de la seva configuració, és a dir, de la força d’atracció de cada lloc i de la dificultat de les comunicacions existents entre ells. El model va ser formulat primigèniament per analogia amb la llei de la gravitació universal d’Isaac Newton. En un espai de circulació relativament homogeni o isotròpic, com més grans siguin els intercanvis de béns i serveis que es produeixen entre dues regions o ciutats, més gran serà també el seu pes; contràriament, aquests intercanvis seran més febles com més gran sigui el seu allunyament geofísic o les seves dificultats de comunicació per mitjà de les infraestructures tècniques i els transports clàssics o els canals digitals”, va exposar l’expert.
Franquet és autor de nombrosos articles tècnics així com de més de 50 llibres i monografies en matèries tan diverses com l’agricultura, la construcció, la tecnologia hidràulica, la planificació territorial, la climatologia, la piscicultura, el folklore, la narrativa, l’administració local , la psicologia, la topografia, la poesia, les matemàtiques i l’economia.