Dra. Mariàngela Vilallonga
Mariàngela Vilallonga, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va impartir el passat 4 d’abril la lliçó “Els treballs i els dies”, Lectio Ultima que va oferir a la Universitat de Girona, on ha desenvolupat la seva llarga i reconeguda trajectòria docent, en un homenatge emotiu amb motiu de la seva jubilació. La sessió es va celebrar a una Sala de Graus de la Facultat de Lletres plena a vessar i va comptar amb la presència i les paraules del rector, Joaquim Salvi; el degà de la facultat, Àngel Quintana; la professora Mita Casacuberta, que va pronunciar la Laudatio inicial, i la directora actual i l’exdirectora de la biblioteca universitària, que van agrair a Vilallonga la cessió de la seva biblioteca i la tasca en l’ampliació del fons documental amb donacions de reconeguts investigadors internacionals.
Vilallonga va iniciar la seva intervenció recordant l’última lliçó que a la mateixa estrada van oferir els malaguanyats Modests Prats i Carles Miralles, companys i amics d’universitat, i va centrar la seva exposició en una succinta anàlisi de les “Bucòliques” de Virgili, destacant les que el poeta dedica al patiment de la guerra i al patiment amorós, però també les que suposen la superació de totes les mitjançant allò que el seu protagonista defineix com les músiques dels déus o les músiques humanes, en referència a la inspiració i motivació per seguir endavant que suposen tant el designi dels déus com la creació literària.
En aquest punt, l’acadèmica va considerar que aquesta primera obra de Virgili sintetitza no només tot allò que l’autor desenvoluparà més endavant al llarg de tota la seva obra, sinó tota la literatura universal que s’ha escrit i s’escriurà. “Conèixer la tradició és imprescindible per avançar”, va afirmar, destacant en aquest sentit el paper de nombrosos homes de lletres com Carles Riba, autor d’una ambiciosa i irrepetible traducció en hexàmetres catalans de l’obra de Virgili i, alhora, gresol de la tradició de l’Antiguitat, romana i grega, a la seva pròpia obra literària.
En aquest punt, Vilallonga va introduir el concepte de la Imitatio, comú ja a autors clàssics com ara Horaci; Quintilià, que fixa les seves bases en la seva “Retòrica”, o el mateix Virgili, que s’inspira en la Grècia clàssica. I va resumir tot el sentit de l’obra de Virgili analitzant-ne els versos més coneguts. “Si he tingut un objectiu a la vida, ha estat ensenyar els clàssics llatins. He intentat ser la baula resistent entre el nostre present i la tradició, de Roma i de Grècia”, va assenyalar la professora. L’acte va culminar amb l’entrega de dos significats regals a l’homenatjada: un ram amb llorer recollit al campus mateix i d’un ginkgo biloba, un dels arbres més antics com els que també presideixen l’entorn de la seva facultat.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i el setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent i acadèmica. Des del maig passat és, a més, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les seves recerques en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Recentment, va ser nomenada consellera del grup editorial Grup62.
