Xabier Añoveros, acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va pronunciar el passat 14 de novembre al Saló dels Atlants de Reial Cercle Artístic de Barcelona la conferència “Camino de Santiago, Camino de Europa”, en la qual va reflexionar sobre la influència que ha tingut i té des de temps immemorial el Camí de Sant Jaume com a nexe d’unió de cultures i pobles d’Europa més enllà de l’àmbit estrictament religiós.
“El descobriment de la tomba de l’apòstol Sant Jaume el Major, al voltant dels anys 820 i 830, en un bosc anomenat Libredon, on actualment s’alça la catedral compostel·lana, constitueix un dels esdeveniments més importants de l’Edat Mitjana europea. La notícia va recórrer veloç pel continent i aviat va sorgir, de forma espontània, el fenomen de les peregrinacions i l’inici d’un culte que va convertir el Camí en veritable columna vertebral d’Europa, i a Santiago de Compostel·la en gran centre de peregrinació cristiana, juntament amb Roma i Jerusalem”, va iniciar Añoveros la seva intervenció.
L’acadèmic va destacar com la monarquia astur es va encarregar d’administrar l’efecte aglutinador i de propaganda política que suposava la presència de Sant Jaume el Major als seus territoris i fins i tot li va dotar d’un estatut cavalleresc, col·locant sobre un cavall blanc, espasa en mà, aixafant als enemics de la fe cristiana, dotant-lo de l’àlies -que l’actual correcció política ha eliminat- de Sant Jaume Matamoros.
“Sens dubte la fixació d’un camí concret per part de Sanç III de Navarra, l’anomenat Camí Francès, va ajudar a incrementar el seu trànsit. I la raó principal és que es tractava del més segur, ja que quedava lluny dels de la costa assolada sovint pels normands, així com els que s’havien creat més a sud, a prop de la presència musulmana”, va afegir.
Añoveros destaca l’aparició al voltant del Camí i el pelegrinatge a Compostel·la del que poden considerar-se les primeres guies de viatges, el Còdex Calixtí i el menys conegut Còdex de Salamanca. L’impacte que van tenir sobre les ciutats del Camí dels fluxos migratoris que va comportar el pelegrinatge i l’intercanvi de coneixement que el fenomen va portar amb si. “El mateix que es van exercir influències artístiques d’altres països d’Europa, mitjançant les peregrinacions a Compostel·la, aquestes van contribuir a difondre, més enllà dels Pirineus, formes arquitectòniques musulmanes, presents en creacions del romànic francès. Els pelegrins del Camí van fomentar les influències recíproques culturals, artístiques i econòmiques a l’Europa d’Occident. Van revitalitzar així les velles creacions de la civilització greco-llatina, enriquides a l’Edat Mitjana amb els sabers i experiències aràbigues i jueves, de tanta transcendència a l’evolució tècnica europea”, va considerar el ponent.
