Francesc Torralba participa en el Simposi Internacional “Dignity and the future of work in the age of the 4th Industrial Revolution” que organitza la Pontifícia Acadèmia de Ciències Socials
Dr. Francesc Torralba
Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar al Simposi Internacional “Dignity and the future of work in the age of the 4th Industrial Revolution”, que va organitzar la Pontifícia Acadèmia de Ciències Socials a la Ciutat de Vaticà els passats 14 i 15 d’octubre amb la ponència “The alliance between transhumanism and global neoliberalism. We need a new technoethics”, on va abordar els reptes que s’obren després de la irrupció del transhumanisme i de les tecnologies que estan permetent convertir en una realitat una vida més enllà de l’existència biològica.
“Inspirat en l’obra del biòleg britànic Julian Huxley, el transhumanisme és una classe de filosofia de la vida que cerca la continuació i l’acceleració de l’evolució de la vida intel·ligent més enllà de la seva forma humana actual i les seves limitacions humanes per mitjà de la ciència i la tecnologia, guiats per principis i valors que promouen la vida”, inicia l’acadèmic la descripció d’una matèria abans de contextualitzar-la i analitzar-la des d’una vessant moral. Perquè, per a Torralba, el pensament neoliberal que avui dia domina el món i dona ales a aquests avenços tecnològics fa del transhumanisme un mecanisme al servei del mercat.
Partint, doncs, de la premissa que l’ésser humà, en la cultura neoliberal globalitzada, ha esdevingut en “una màquina de rendiment autista”, segons la seva pròpia definició, el pensador considera que aquesta suposada llibertat que garanteixen les democràcies per triar la millora que vol legitimar el transhumanisme és difícil de garantir en el marc d’un sistema neoliberal globalitzat en què allò que realment compta és el màxim rendiment amb el menor cost possible. “El transhumanisme ens allibera, potser, de la fatiga, però no d’un sistema que basa el seu èxit en el creixement, la sobreproducció i l’hiperconsumisme. Necessitem una nova tecnoètica de naturalesa global, basada en el respecte a la dignitat sublim de tots els éssers humans, en l’equitat i la justícia social”.
En aquest context, Torralba considera que l’ètica inspirada en la tradició cristiana ha de ser reconeguda com un interlocutor públic. “El món digital permet les possibilitats de comunicació i interacció mai abans conegudes en la història. Contra el nou feudalisme tecnocràtic, l’empoderament de la societat civil i la creació d’una nova consciència global són decisius”, assenyala. Per a partir d’aquí establir la necessitat d’un treball interdisciplinari entre ètica i economia, una economia centrada en el respecte de cada ésser humà, un comitè ètic global de deliberació per assegurar un progrés global i no un progrés unidimensional de la societat i una filosofia moral per a la nova tecnologia.
“Hi ha una nova religió en el món occidental. El nom de la nova religió és tecnocentrisme. El transhumanisme és una ideologia materialista. Aquesta és una nova forma de reduccionisme antropològic. Segons aquesta concepció de l’ésser humà, no hi ha ànima o dimensió espiritual en la constitució d’una persona”, conclou l’acadèmic per buscar a les arrels del cristianisme aquest humanisme que ha de guiar qualsevol transhumanisme.
