Maria Àngels Calvo detalla en un estudi l’última hora sobre el coneixement que del Covid-19 té la comunitat científica
Maria Àngels Calvo, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i al seu torn acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, detalla al treball “SARS-CoV-2 y COVID 19: características, diagnóstico, tratamiento y prevención” l’última hora sobre el coneixement que del coronavirus Covid-19 té la comunitat científica i la millor manera d’abordar el que ja es considera una pandèmia que afecta Espanya de forma molt directa. Calvo va tractar aquest tema a la III Trobada Científica que la Reial Acadèmia va celebrar a l’Hotel Balneari Vichy Catalán, a Caldes de Malavella, entre els passats 28 de febrer i 1 de març, i ara ofereix el treball ampliat i posat al dia a la comunitat de la Reial Acadèmia.
Dra. Maria Àngels Calvo
“Els coronavirus causen infecció en els éssers humans i en una varietat d’animals, incloent aus i mamífers com camells, gats i ratpenats. Es tracta d’una malaltia zoonòtica, el que significa que poden transmetre dels animals als humans. Els coronavirus que afecten l’ésser humà (HCoV) poden produir quadres clínics que van des del refredat comú amb patró estacional a l’hivern fins a altres més greus com els produïts pels virus de la Síndrome Respiratòria Aguda Greu (SARS) i de la Síndrome Respiratòria de l’Orient Pròxim (MERS-COV)”, inicia la vicepresidenta el seu estudi. “Els estudis filogenètics revisats indiquen que probablement el virus tingui el seu origen als ratpenats i que d’ells pot passar a l’home a través de mutacions o recombinacions en un hoste intermediari, probablement algun animal viu del mercat de la ciutat xinesa de Wuhan. S’ha indicat la possibilitat del pangolí com a intermediari, però no s’ha pogut demostrar”, afegeix.
Calvo analitza, virus a virus, les característiques de les malalties provocades pels diferents virus, els seus períodes d’incubació, la durada de la malaltia, l’anomenat nombre bàsic de reproducció i taxa d’atac secundària, els casos asimptomàtics, la informació epidemiològica, la font d’infecció, la transmissió, el diagnòstic de laboratori, la càrrega viral en mostres clíniques, les mostres recomanades per a anàlisi i diagnòstic, la distribució de la malaltia per edat i sexe, els índexs de gravetat i letalitat, la simptomatologia i evolució clínica, els casos pediàtrics, els casos en dones embarassades, la gravetat i complicacions, les directrius generals de tractament, els tractaments específics en estudi, el desenvolupament de vacunes, el procediment de notificació de casos, l’estudi i gestió de contactes i les mesures dirigides a la prevenció i control de la infecció.
La acadèmica conclou amb les recomanacions bàsiques adreçades a tota la població, seguint els últims consells de l’Organització Mundial de la Salut (OMS): rentar-se les mans freqüentment amb un desinfectant de mans a base d’alcohol o amb aigua i sabó, en tossir o esternudar cobrir-se la boca i el nas amb el colze flexionat o amb un mocador d’un sol ús, mantenir al menys un metre de distància amb d’altres persones, particularment aquelles que tussin, esternudin i tinguin febre, i evitar tocar-se els ulls, el nas i la boca. “Les mans toquen moltes superfícies que poden estar contaminades amb el virus. Si es toca els ulls, el nas o la boca amb les mans contaminades es pot transferir el virus des de la superfície”, indica l’OMS.
