Oriol Amat, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), catedràtic de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra i president de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, ha fet al costat d’Alfredo Rocafort, president de la Junta de Govern de la RAED i catedràtic de la Universitat de Barcelona, ​​l’estudi “La tesis de máster. Claves para completarla con éxito”.

Amplis coneixedors de la pràctica i la didàctica dels treballs científics, Amat i Rocafort assenyalen de forma clara i concisa el que suposa una tesi de màster, les seves diferències bàsiques respecte a d’altres investigacions acadèmiques com ara el treball de Batxillerat, el treball de fi de grau i la tesi doctoral, a més de l’organització i sistematització de les seves parts. Així mateix, tots dos acadèmics assenyalen els objectius que ha de complir una tesi de màster, el procés que cal seguir per iniciar-la i completar-la, les habilitats que ha de desenvolupar el seu autor i les capacitats que ha d’explorar a l’hora de defensar-la.

“Entre les etapes més rellevants hi ha la revisió de la literatura, la formulació de la pregunta de recerca, el marc teòric, la formulació de les hipòtesis i el disseny de la investigació. Un cop dissenyada la investigació ja es pot aplicar el mètode escollit i, després, quan ja tenim les dades, cal analitzar-les i validar les hipòtesis. Un cop s’ha finalitzat la investigació, cal redactar la tesi de màster i, normalment, es presentarà en públic. Si l’avaluació és favorable, l’estudiant ha superat el màster i, per tant, ja es pot proposar altres objectius per a la seva carrera professional o acadèmica”, resumeixen Amat i Rocafort els passos d’elaboració i presentació del treball.

Els estudiosos incideixen en la importància de comptar amb una titulació cada cop més estesa, ja que segons el Banc Mundial, un 8% de la població mundial té avui dia un màster o ho està cursant. Tot i que, segons dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, entre un 20% i un 40% dels matriculats, segons els països, no aconsegueixen concloure’l amb èxit.