Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reprèn diversos aspectes d’actualitat vinculats a la pediatria als articles “La carencia afectiva en la etapa infantil”, “Análisis del maltrato infantil”, “Cómo detectar anomalías en los adolescentes”, “Cómo detectar y abordar el ‘grooming'” i “El problema de los abusos sexuales en la infancia“, apareguts al llarg dels mesos d’octubre i novembre a les seccions “Lectores expertos” i “Red de lectores” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat del qual de lectors forma part activa.
A “La carencia afectiva en la etapa infantil”, l’expert apunta la conveniència d’abordar per part dels especialistes en desenvolupament pediàtric els aspectes psicològics i valorar l’entorn social on el nen o nena creix. “És una realitat contrastada que les consultes pediàtriques revelen una alta incidència de problemes d’índole psicològica i en contextos socials i familiars molt diversos. La carència afectiva no és una realitat històrica, sinó que té plena vigència en el nostre temps que val la pena que reflexionem per aconseguir una millor atenció als nostres petits pacients”, inicia la seva reflexió per enunciar alguns dels elements que es poden considerar com clars signes d’alarma de risc psicosocial i vulnerabilitat.
Per la seva part, a “Análisis del maltrato infantil”, Callabed parteix d’una definició àmplia per exposar que el maltractament exercit sobre els menors és qualsevol acte, no accidental, ocasionat per un progenitor o substitut que li provoqui mal físic o malaltia o el col·loqui en situació greu de patir-lo. “A causa de la freqüència i transcendència, el maltractament o abús sexual infantil s’ha convertit en un capítol de la moderna pediatria. La manca d’afecte porta, a vegades, a un quadre de violència i agressions. El maltractament infantil és més freqüent en nuclis urbans que en les tradicionals famílies rurals on conviuen oncles o avis i el nen sempre troba algú que li defensi”, explica.
A “Cómo detectar anomalías en los adolescentes”, el president del Club de Pediatria Social presenta la denominada enquesta de Goldenring, que considera un complement a la visita mèdica que facilita un perfil individualitzat. “L’entrevista a l’adolescent ha d’abordar els aspectes biològics i també els psicològics i socials de l’entorn personal, familiar i escolar. La consulta mèdica requereix per part del professional un coneixement precís de l’adolescent, però també una bona competència en aquesta especialitat de la medicina. Per poder establir la comunicació, el metge ha d’adoptar una actitud oberta, respectuosa i empàtica. Ha de mostrar el seu interès per l’adolescent sense ser intrusiu. L’adolescent ha de ser el centre de la consulta, però també s’ha de procurar atorgar un lloc adequat als seus pares”, considera.
Callabed s’atura al ciberassetjament exercit sobre nens i adolescents a l’article “Cómo detectar y abordar el ‘grooming'”, que defineix com una sèrie de conductes i accions empreses per adults, en molts casos a través d’internet, amb l’objectiu deliberat de guanyar-se l’amistat de menors d’edat, creant una connexió emocional amb aquests, a fi de guanyar-se la seva confiança i poder fer xantatge emocionalment o abusar-ne sexualment. “El ‘grooming’ és una forma més de violència que la definim com l’ús de la força física o de poder baix amenaça directament, contra si mateix, una altra persona, un grup o una comunitat que té per finalitat o una gran possibilitat de ferida, mort, un mal psicològic, un trastorn del desenvolupament o una carència”, assenyala.
Finalment, a “El problema de los abusos sexuales en la infancia” l’acadèmic aborda la que considera una de les formes més greus de violència contra la infantesa i comporta a vegades efectes devastadors en la vida dels nens i les nenes que el pateixen, repassant el seu estudi i abordatge. “La primera feina important sobre aquest tema va ser publicada al comtat de Cleveland (Regne Unit) el 1987 a càrrec de la jutgessa Elisabeth Butler-Sloss, divulgant que l’abús sexual infantil era un important problema social que requeria estratègies per controlar-ho. Els resultats, amb un protocol d’estudi exemplar, van contribuir a la llei de la Infantesa del 1989, reequilibrant els drets dels nens”, recorda.
