Luis Pons Puiggrós, enginyer i doctor en Administració i Direcció d’Empreses, alerta del canvi de paradigma que crearà la intel·ligència artificial a l’economia i la societat del segle XXI a “Lo disruptivo y el futuro: tecnología y sociedad en el siglo XXI”, el seu discurs d’ingrés com a acadèmic corresponent a la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), que va llegir a Barcelona el 19 de desembre. Li va respondre, en nom de la RAED, l’acadèmic de número José Ramón Calvo.
“La innovació tecnològica facilita que les utopies es transformin en realitats. Exemples del pas d’utopia a realitat són presents en la literatura, com el ‘Viatge a la Lluna’ de Jules Verne, que va conduir a la realitat dels viatges i les estacions espacials actuals. la nostra utopia de la intel·ligència artificial també es farà en breu una realitat palpable -va explicar el recipiendari-. Exemples com els robots en manufactura, els equips per a operacions quirúrgiques amb tècniques no agressives o els vehicles sense conductor van ser imaginats i finalment realitzats”.
“S’està preparant una gran revolució, ja que els computadors superaran la capacitat de processament del conjunt de cervells humans del planeta”
Pons Puiggrós, però, va alertar que en aquesta ocasió la intel·ligència de les màquines superarà per capacitat a la de tota la població mundial, amb unes conseqüències difícils de determinar. D’entrada, va considerar, modificaran el funcionament de la societat tal com el coneixem des que fa segles es va organitzar el sistema laboral. “Els robots, com al seu moment la màquina de vapor, modificaran el vincle de moltíssimes persones amb el seu entorn laboral i requerirà modificar les regles de subsistència per la via salarial, ja que serà difícil vincular ingressos a llocs de treball”, va considerar.
Dr. Luis Pons Puiggrós
A això se suma el poder de destrucció que de forma voluntària o involuntària ha tingut l’home a l’hora de dur a terme aquests canvis tecnològics disruptius. Si la desforestació, la contaminació o l’explotació de recursos o persones han estat efectes nocius de la industrialització, el nou acadèmic també creu que la robotització i la intel·ligència artificial pot no ser innòcua o gratuïta i tenir conseqüències indesitjables i difícils de controlar o redirigir. “Aquesta capacitat de creació i destrucció s’ha vist en els segles anteriors. Les tecnologies de la informació i els mitjans que es disposaran abans de la meitat del mil·lenni permeten valorar l’existència d’una confluència de raons que estan preparant una gran revolució, ja que la capacitat de computadors mundial va superar la capacitat de processament del conjunt de cervells humans del planeta”, va alertar l’autor.
Format com a enginyer químic, una titulació a la qual després va sumar la d’enginyer industrial, Pons Puiggrós va combinar la seva especialitat tècnica amb els estudis en gestió empresarial que el portaria a doctorar-se en aquesta especialitat. En la seva trajectòria professional també ha transitat i combinat els dos camps, exercint com a director comercial, cap de serveis financers, gerent, director operatiu i director general d’importants societats, tant privades com públiques, així com a consultor independent. En l’àmbit de la docència, és professor de Gestió de Projectes i d’estudis de tercer cicle a la Universitat Politècnica de Catalunya. És membre de l’Associació Química Americana i presideix l’Associació del Fòrum de Lloret.
