José María Baldasano alerta de la urgència de passar a l’acció per abordar amb èxit la crisi climàtica
José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, consultor del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar el 3 de desembre en el diari “La Razón” l’article “¿Estamos a tiempo? ¿Debemos mantener la esperanza?”, on reflexiona sobre les mesures que urgeixen per atenuar en el possible els efectes ja visibles de la crisi climàtica. “La qüestió ja no és si hem de, és que ja no podem deixar d’emprendre sense dilació les transformacions radicals que necessitem avui o ens haurem d’enfrontar a les conseqüències d’un planeta radicalment modificat per l’actual canvi climàtic induït de forma totalment accelerada per l’espècie humana”, considera.
Dr. José María Baldasano
Per a l’acadèmic, tot i que les previsions tenen incertesa, hi ha un total grau de coincidència en les tendències i les seves direccions. “Aquestes indiquen que tenim possibilitats reals de tenir menor quantitat i diferent distribució de pluges al llarg de l’any, onades de calor més intenses i freqüents, sequeres, huracans més forts, desaparició de glaceres i capes de gel, un inevitable augment del nivell del mar, i tota la destrucció d’ecosistemes amb la consegüent pèrdua de biodiversitat que això comporta”, assenyala. Baldasano denuncia la inacció de la comunitat internacional i els governs malgrat l’allau de documents, informes i acords que no deixen de ser paper mullat davant l’increment d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
“La gran paradoxa consisteix en el fet que d’una banda se’ns omple la boca parlant de felicitacions sobre el desenvolupament sostenible, però en realitat seguim actuant sobre la base d’un model econòmic basat en un desenvolupament sostingut, és a dir, de seguir creixent i creixent. Per canviar aquesta situació hem de modificar l’actual model de producció, de consum i energètic, i això afecta de manera profunda a la base del sistema socioeconòmic. El món científic ja ha diagnosticat la magnitud del problema, les solucions deriven de les decisions i actuacions polítiques”, assenyala.
Baldasano considera que amb prou feines tenim tres dècades per canviar enterament els models de producció, consum i transport. “No podem estar esperant el 2030 on el 2050, ni de bon tros el 2100 per actuar quan l’increment de temperatura seria entre 3 °C i 4 °C. Si no actuem avui no aconseguirem l’objectiu de temperar la dinàmica de l’actual canvi climàtic que estem forçant pel nostre model de societat”, considera. “La humanitat s’enfronta per primera vegada davant d’un problema de creixement de complexitat global, que afecta directament a tot el planeta i molt especialment a la supervivència de l’actual civilització humana més que a la pròpia supervivència de la planeta”, conclou.
Baldasano ha estat director de Departament de Projectes d’Enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya, director de l’Institut de Petroquímica Aplicada i de l’Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental. Va fundar i dirigir el programa de doctorat en Enginyeria Ambiental, primer a Espanya. Va fundar i va codirigir el Màster en Enginyeria Ambiental i el Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació. Va ser responsable del desenvolupament legislatiu sobre residus industrials a la Generalitat de Catalunya i membre de Consell Assessor del Ministeri de Medi Ambient, avui Ministeri per a la Transició Ecològica, entre altres càrrecs vinculats a l’Administració. És, també, assessor del Banc Mundial.
