José María Baldasano Recio

Dr. José María Baldasano

José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Premi Nobel de la Pau com a representant del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre la funcionalitat dels cims climàtics i els compromisos internacionals que s’hi signen a l’article “¿Sirven para algo las COP?”, que es va publicar al portal especialitzat The Conversation el 7 de gener passat i que ha estat recollit per diversos mitjans internacionals. Aquestes conferències climàtiques apleguen des del 1995 els països que van signar la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i el seu objectiu és estabilitzar les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle per evitar impactes perillosos sobre el clima. Fins ara s’han celebrat 29 cimeres, l’última el novembre passat a Bakú, Azerbaidjan.

Per a l’expert, la història de les COP és una història de compromisos lents i fites a llarg termini. En aquest sentit, detalla com el Protocol de Kyoto del 1997 va entrar en vigor el 2005 i els seus objectius es van estendre fins al 2020 i l’Acord de París, signat el 2015, es va implementar el 2020. Mesures com les Contribucions Determinades a Nivell Nacional o els fons climàtics també s’enfronten terminis llargs i revisions espaiades, cosa que dificulta una resposta àgil a la crisi climàtica. Baldasano assenyala, així mateix, que la participació creixent d’actors vinculats a la indústria de combustibles fòssils en aquestes cites és una tendència preocupant. A les COP28 i COP29, celebrades a Unió dels Emirats Àrabs i Azerbaidjan, respectivament, els delegats d’empreses petrolieres van superar en nombre les delegacions de països vulnerables. Amb més de 2.500 representants a Dubai, els representants d’aquest sector influeixen en les negociacions, endarrerint acords per protegir els interessos, denuncia. L’expert considera que aquesta presència planteja dubtes sobre la independència de les COP i la capacitat per prioritzar la justícia climàtica.

calentamiento globalL’acadèmic creu que les COP han evolucionat entre la urgència del canvi davant de la inèrcia política, l’evidència científica contra els interessos econòmics i la necessitat d’acció immediata davant de promeses a llarg termini. I el creixement demogràfic, el consum i la dependència energètica compliquen encara més el panorama quan la distància entre les polítiques acordades i les accions necessàries és insalvable. Tot i així, per a l’acadèmic, aquestes cimeres són imprescindibles malgrat les seves limitacions en tractar-se de l’únic àmbit d’acció internacional coordinada. “Malgrat que les COP tenen una credibilitat qüestionable, és vital accelerar de manera urgent les polítiques climàtiques actuals. Moltes persones ja pateixen l’immobilisme a abordar les conseqüències del canvi climàtic. La distància entre on som i on hauríem d’estar és enorme. L’ambició de les respostes no reflecteix la situació d’emergència climàtica en què es troba la humanitat”, conclou l’expert.

Baldasano va ser l’autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i va elaborar també l’“Informe dels Premis Rei Jaume I de Medi Ambient sobre l’Actual Canvi Climàtic”, que va signar juntament amb José Luis Rubio i que va presentar davant del ple de l’Alt Consell Consultiu en R+D+i de la Presidència de la Generalitat Valenciana. L’acadèmic va presentar així mateix l’estudi “Les zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats” a la trobada virtual “Barcelona, ​​zona de baixes emissions”, celebrada pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.