Francisco González de Posada

Dr. Francisco González de Posada

Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va protagonitzar el 7 de febrer passat la Sessió Científica Ordinària que la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia va dedicar a “El calentamiento global antropogénico: actualidad”. L’acadèmic ja havia dissertat sobre la matèria a la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, abordant en aquell moment la influència de la Cimera del Clima de Glasgow, COP26, i la guerra d’Ucraïna, i havia referit el problema en el primer lliurament de la publicació “Reptes Vitals per a una Nova Era”, editada per la RAED i la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors, que va tenir a la crisi climàtica un dels reptes que ha d’afrontar la humanitat d’una manera més urgent.

González de Posada va iniciar la seva intervenció assenyalant que ha arribat el moment no de parlar simplement de crisi climàtica o escalfament global, sinó de crisi o escalfament antropogènic per destacar la responsabilitat de l’ésser humà, i sempre defugint de qualsevol orientació política, en ser un problema real, descrit per la ciència, que afecta tothom, sense distincions polítiques, de nacionalitat o de cultura. “Aquest escalfament no és natural ni té a veure amb l’evolució geològica de la Terra. Des de l’inici de l’era industrial es produeix aquest fenomen a conseqüència de l’emissió de CO₂ i des de la dècada dels anys 80 del segle passat la ciència ha demostrat de manera inequívoca l’origen humà del fenomen”, va assenyalar l’acadèmic.

L’acadèmic va recordar els Acords de París, que van fixar el compromís de la comunitat internacional que no arribin a sobrepassar els 1,5°-2° d’increment de temperatura respecte dels estimats nivells preindustrials mitjançant un pla d’acció mundial que no han aconseguit un consens a les posteriors cimeres de Madrid, París i Glasgow malgrat els compromisos en els àmbits de la transició energètica i descarbonització de l’economia i el canvi de direcció que han anat prenent tant els Estats Units com la Xina, les dues primeres economies del món i, alhora, les que produeixen més emissions.

El ponent va destacar també que aquesta situació ha fet que la ciència també conclogui un canvi d’era geològica marcada per l’acció humana, cosa que es coneix com a Antropocè, marcat no només per aquesta alteració atmosfèrica i del clima, sinó per l’acumulació de deixalles produïdes per la indústria i el consum, en particular els plàstics. Aquesta situació porta relacionats problemes com les sequeres i les fams relacionades, el desplaçament d’espècies animals cap a latituds més fredes, la pèrdua de biodiversitat, l’elevació del nivell dels oceans a causa del desglaç gradual dels pols i l’aparició de malalties fins ara considerades tropicals o exòtiques a altres regions del planeta, entre altres problemes relacionats.

González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i va ser així mateix rector de la Universitat de Cantàbria.

És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. Presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.

Veieu la ponència