José María Baldasano
Catedràtic emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, consultor del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat a l’edició espanyola del portal acadèmic The Conversation el 16 de març de 2021
Dr. José María Baldasano
José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar a l’edició espanyola del portal acadèmic The Conversation del passat 16 de març l’article “Cambio climático: Por qué está fracasando el Acuerdo de París”, en el qual tracta d’explicar per què no ha entrat formalment en vigor aquest històric tractat internacional que va marcar el repte de limitar l’augment de la temperatura global a una mitjana de 1,5° C respecte als nivells preindustrials.
“En 30 anys d’esforços polítics i diplomàtics, tota una generació, les emissions han continuat augmentant any rere any. Al 2019, les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle van tornar a augmentar i es van situar en un màxim històric. Les concentracions de CO₂ segueixen augmentant…”, evidencia l’acadèmic en iniciar la seva reflexió. No obstant això, i malgrat l’ampli acord que va despertar el tractat i el compromís assumit per nombrosos països implicats, la probabilitat de romandre per sota dels 2º C d’escalfament és tot just del 5%. La taxa de reducció d’emissions de les contribucions determinades a nivell nacional hauria d’augmentar en un 80% per complir amb la meta de 2º C.
Per a Baldasano, el temps s’acaba sense remissió i no s’assoleixen els compromisos de mínims. “El temps de resposta s’acaba i el clima no espera. S’ha de aconseguir la neutralitat climàtica per a l’any 2050, però els esforços necessaris entre el 2020 i el 2030 són claus. Els compromisos presentats a finals de l’any passat representen tan sols una reducció de l’1% de les emissions el 2030 respecte als nivells del 2010. el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic ha estat clar en establir que aquesta reducció global per a l’any 2030 hauria de ser al menys del 45% per tenir poc més de la meitat de les possibilitats de ser capaços de limitar l’increment de la temperatura global a 1,5º C”, afirma.
“Entre els 75 països que sí que han complert amb el requisit de 2020 hi ha els membres de la Unió Europea i el Regne Unit -amb objectius clarament mejorables-. No estan la Xina ni els Estats Units, amb unes emissions que suposen de l’ordre del 40% de les emissions totals. La renovació dels compromisos el 2020 mostra amb rotunditat fins on estan els governs de voler complir l’objectiu de l’Acord de París, que van signar tan solemnement fa ja cinc anys, i d’assumir les seves obligacions. Són els principals responsables que el acord de París estigui fracassant”, conclou.
Així mateix, Baldasano presentarà al projecte Reptes Vitals per a una Nova Era que impulsa la RAED al costat de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors, l’estudi “La mobilitat urbana condicionada per la qualitat de l’aire i el canvi climàtic”, on reflexionarà sobre la necessitat de descongestionar les ciutats de vehicles contaminants i establirà les bases fonamentals per portar a la pràctica un pla tan ambiciós com necessari. El primer lliurament de Reptes Vitals veurà la llum aquest proper abril amb l’objectiu d’establir-se com un informe pluridisciplinar anual de referència sobre la nova realitat que sorgeix després de la pandèmia.
