Martín García Cros, expert en tècniques pictòriques històriques, revela a l’Acadèmia els secrets de l’Escola Veneciana
El reconegut retratista Martín García Cros, expert en tècniques pictòriques històriques, va impartir dimarts passat, 15 d’octubre, la conferència “La desaparecida técnica pictórica de la Escuela Veneciana. De Tiziano a Tiepolo”, organitzada per Jaume Armengou, secretari general d’Escola de Negocis IESE i acadèmic numerari i president de la Secció de Ciències Tecnològiques de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), celebrada a la Sala d’Actes de Foment del Treball Nacional, seu de la Reial Corporació.
La sessió va consistir en un taller en què García Cros va plasmar la seva explicació en diverses teles sobre un cavallet, centrant-se en materials i metodologies. Va parlar de l’escola veneciana de pintura, de la seva tècnica i dels seus pintors (Bellini, Giorgione, Tiziano, Tintoretto, Veronese, Caravaggio, el Greco, Velázquez, Constable, Tiepolo…) i va fer imprimacions amb guix i blanc de plom, amb terres vermelles d’òxid de ferro i d’altres materials que s’han anat fent servir en la pintura al llarg dels segles.
Així mateix, l’artista va preparar tremps a l’ou i pintar amb grisalles al tremp. “Com va dir Tiziano, trenta vernissos no seran suficients”, va explicar mentre aplicava emprimacions i preparava olis amb pigment i oli de lli i de nous per pintar amb ells com ho van fer al llarg de la història mestres de diferents escoles i tradicions. En algun cas compartint tècniques; en d’altres, reservant-les amb zel.
En la sessió es va visualitzar com és possible dibuixar sobre una emprimació amb el pal d’un pinzell, de manera que un pintor del qual es diu que no dibuixava, en realitat sí que ho feia, tot i sense deixar traça. D’aquesta manera, tècnica a tècnica, es va anar desvelant el detall de les metodologies de l’Escola Veneciana. Va quedar a l’aire el dubte sobre la validesa de les verificacions d’autories de pintures clàssiques. Una cosa que és conegut entre experts i que els neòfits no poden ni imaginar.
