La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i l’Ateneu Universitari Sant Pacià han acollit aquest 14 de novembre el debat “El cardenal Francesc Vidal i Barraquer. La seva vida i el seu itinerari”, que ha tractat d’establir la figura històrica i canònica del recordat arquebisbe de Tarragona. L’acte ha estat encapçalat per Jaume Pujol Balcells, arquebisbe de Tarragona i primat de les Espanyes i per l’acadèmic de número i president de la Junta de Govern de la RAED Alfredo Rocafort. El seu vicepresident i acadèmic numerari Pedro Clarós ha estat l’encarregat de moderar el debat.
A la sessió han participat Francesc d’Assís Vidal-Barraquer i Mayol, nebot nét del cardenal Vidal i Barraquer, que ha ofert el seu perfil més íntim i familiar; Ramon Corts, doctor en Història de l’Església, director de la Biblioteca Balmes i vicerector de l’Ateneu Universitari, que ha repassat la trajectòria del cardenal abans de l’esclat de la Guerra Civil; Josep Maria Solé i Sabaté, doctor en Història i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha esbossat la figura de Vidal i Barraquer durant i després de la Guerra Civil, i Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari i acadèmic de número de la RAED, que ha tancat la sessió amb l’exposició “Lectura del personatge del cardenal”.
Vidal i Barraquer va ser repudiat pel règim franquista per negar-se a signar la “Carta colectiva de los obispos españoles con motivo de la guerra en España”, redactada el 1937 per l’episcopat espanyol a instàncies de Francisco Franco, en considerar-la un “document propagandístic poc adequat a la condició i caràcter dels que han de subscriure” i argumentant que la seva publicació podria empitjorar la difícil situació que ja vivien els eclesiàstics que es trobaven a la zona republicana. Exiliat fora d’Espanya, el règim no li va permetre el retorn i fins i tot va pressionar a la Santa Seu perquè l’obligués a renunciar, però es va trobar amb la negativa dels papes Pius XI i Pius XII.