Gay de Liébana reflexiona sobre les incerteses que obre el nou Executiu presidit per Pedro Sánchez
José Maria Gay de Liébana, professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre les incerteses que per a l’economia espanyola obre el nou Govern presidit per Pedro Sánchez a una entrevista publicada per “La Contra” del diari “La Vanguardia” en la seva edició del passat 10 de gener. Per a l’acadèmic, sent una evidència que l’economia espanyola decreixerà aquest any, com assenyalen els principals indicadors internacionals, no té sentit que s’ampliï la pressió fiscal sobre l’empresa.
“A Pedro Sánchez li diria que, en matèria econòmica, parli amb els que més en saben. Amb els representants de la petita i mitjana empresa, i també amb Amancio Ortega, Juan Roig, Clemente González Soler i Víctor Grífols: cap d’ells deu res al BOE, i tots saben com pujar un negoci. Després li aconsellaria simplificar reglamentació, apartar burocràcia i donar facilitats als autònoms. Si apujen els impostos a les grans empreses aniràs a comprar els seus productes… i et repercutiran aquesta pujada al seu preu. O no compraràs, i així decreixeran beneficis, i llavors hauran de retallar les seves plantilles… Veig indicatius ombrívols, però jo els explico sempre somrient, perquè hi ha sempre, sempre!, marge per reaccionar”, assenyala.
Per a l’acadèmic resulta també fonamental que Espanya inverteixi en recerca i en formació si pretén guanyar solidesa econòmica i no dependre de l’esdevenir dels mercats i de les fluctuacions del sector turístic i de serveis. I per això no dubta a citar Edmund Phelps, premi Nobel d’Economia i acadèmic d’honor de la RAED. “Phelps el sosté al seu assaig ‘Una prosperidad inaudita’ i les dades ho confirmen: els països que dediquen més recursos a investigar prosperen més que altres. Ho diuen els percentatges d’inversió en R+D. A Corea del Sud, el 4,2% del PIB. Als Estats Units, el 3%. A Espanya, l’1,2% … “, sosté.
Dr. José María Gay de Liébana
Gay de Liébana posa en contraposició l’enorme despesa de la maquinària política i administrativa espanyola. “Debem 1,7 bilions d’euros, i tots els polítics, igual! Més burocràcia, més despesa, més dèficit, més endeutament… I ara passarem de 16 ministeris… a més de 20! Retallin la indústria política, improductiva. La despesa pública es reduiria en 45.000 milions d’euros si obren les contractacions: a això equivalen sobrecostos i corrupció. Per això jo no voto! No seré còmplice de la fallida”, afegeix.
Pel que fa al mercat laboral, demana una clara aposta per la seva formació. “Els robots buidaran fàbriques i oficines senceres de mà d’obra. Un altre: el nostre model productiu és fràgil, és el del cambrer. Fomentem l’alta qualificació professional! Jo animo els joves a formar-se fora, però millorem aquí el model productiu perquè puguin tornar! A Irlanda hi ha baixa pressió fiscal i això redunda en molta ocupació”, assenyala. Per territoris, Gay de Liébana també lamenta la pèrdua de competitivitat de l’economia catalana. “Catalunya és el meu paisatge, i si m’ho tensen, em fa mal, perd atractiu: els diners demanen calma. Veig València amb més empenta, i Madrid facilita molt els negocis. Ai, el Mobile World Congress, si seguim fent demèrits!”, conclou.
