La Reial Acadèmia participa en una de les jornades que la Fundació Independent dedica a l’Humanisme al cinema

Aldo Olcese en una de las jornadas de la Fundación IndependienteAldo Olcese, president de la Fundació Independent i acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presidir el passat 13 de gener la quarta de les jornades que la Fundació dedica a l’Humanisme al cinema i que va portar per títol “Justicia y libertad”. La sessió es va celebrar a la seu de la Fundació Pastor i va comptar també amb la presència dels acadèmics de la RAED Alfredo Rocafort, president de la Junta de Govern; Ignacio Buqueras, president d’honor de la Fundació Independent, i José Ramón Calvo, president de l’Institut de Relacions Internacionals de la Reial Acadèmia. Els ponents van ser la jurista i magistrada Encarnación Roca Trías i el també jurista Antonio Garrigues Walker, president de la Fundació Garrigues. El director de les jornades és Eduardo Torres-Dulce, fiscal general de l’Estat entre el 2011 i el 2014 i crític de cinema.

La sessió es divideix en tres blocs, en els quals es van emmarcar nou destacats films. En el primer, dedicat al valor de la Justícia, van ser “Veredicto final”, de Sidney Lumet; “¿Vencedores o vencidos?”, de Stanley Kramer i “El caso Winslow”, de David Mamet. Al segon, dedicat als canvis sociològics i el futur de la Justícia, “El misterio von Bulow”, de Barbet Schroeder; “Matar a un ruiseñor”, de Robert Mulligan i “Impulso criminal”, de Richard Fleischer. I al tercer, centrat en l’evolució dels drets fonamentals, “Acción civil”, d’Steven Zaillian; “En tierra de hombres”, de Niki Caro, i “Erin Brockovich”, de Steven Soderbergh. Després de cada bloc es va donar un animat debat entre els ponents.

Roca Trías va explicar que el cinema de vegades mostra als advocats en una performance i al·leguen sentimentalismes i valors que poques vegades tenen a veure amb el cas a tractar. “Què es busca, el just o el benefici del client? A vegades cal defensar la crua realitat, encara que no sigui justa”, va considerar. Per la seva banda, Garrigues Walker va iniciar la seva intervenció exposant que la Justícia és difícil d’entendre i d’aplicar i la diferència entre la Justícia i l’aplicació del Dret és una realitat. “Aspirar a la Justícia és un tema important, però sense deixar-nos influir per aquests conceptes que apareixen en les pel·lícules, on els advocats actuen”, va assenyalar. Per a Garrigues Walker, els canvis sociològics transformen la forma de veure la Justícia i el Dret i en com aplicar-lo, sobretot en temes d’igualtat, tecnologies o sobre el tema mediambiental, qüestions que estan avançant i canviant la forma d’entendre com aplicar les lleis.

Els ponents van analitzar també les contradiccions entre un Codi Penal i un Codi Civil configurats al segle XIX. En aquest sentit, per a Antonio Garrigues Walker “regular una llei tecnològica avui et fa veure que probablement d’aquí a sis mesos aquest tema tecnològic ha pogut canviar, i per tant també probablement caldrà canviar-la”. Quant al que és just i el que no, Garrigues va comentar: “Al nostre país el debat territorial és un exemple clar de just i injust, per a uns el que passa serà just i per a uns altres injust, i en aquest cas no s’arribarà a una solució si no és a través del diàleg, i el diàleg no és altra cosa que cedir”.

En analitzar l’últim bloc, Roca Trías va destacar que Espanya és un dels països menys condemnats en matèria de drets humans. “I en violència de gènere tenim uns quinze països per sobre de nosaltres, entre ells Itàlia, el que no vol dir que no haguem de seguir millorant perquè la societat ideal no existeix”. Per a Garrigues Walker “el masclisme és un mal molt difícil de radicar. No fa tant de temps que el masclisme no estava penat, no fa tant que una dona no podia votar a casa nostra o obrir un compte bancari”. Des del seu punt de vista, el feminisme està arrelant a Espanya d’una forma sorprenent, més que a altres països europeus. “La societat civil ha tingut una sensibilitat especial amb els delictes de masclisme i en aquest aspecte hem avançat molt. A poc a poc al nostre país, en els darrers quaranta anys s’ha fet un salt de qualitat en matèria de drets fonamentals”.

La propera jornada sobre Humanisme al cinema serà el 6 de febrer, en aquesta ocasió sota el títol “Economía y globalización” i la participació de Manuel Conthe, jurista, economista i president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors entre el 2004 i el 2007, i Silvia Iranzo, secretària d’Estat de Comerç entre el 2008 i el 2010 i ambaixadora d’Espanya a Bèlgica (2010-2012), sota la direcció d’Eduardo Torres-Dulce.