Dr. Fernando Martínez-Pintor
Fernando Martínez-Pintor, doctor en Medicina i Cirurgia, va ingressar com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne cerimònia celebrada el 15 de febrer passat a la Sala d’Actes de Foment del Treball, seu de l’acadèmia. El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “Factores biopsicosociales y algología antropológica en el paciente con dolor crónico”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut Joaquín Callabed. Reconegut reumatòleg, el nou acadèmic és director de l’Institut de Reumatologia i Antropologia Mèdica de la Clínica Nostra Senyora del Remei de Barcelona, president de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica i president i fundador del Cercle Català de Psicosomàtica i Antropologia Mèdica.
“Al llarg dels darrers cinc anys s’ha produït una revolució en el coneixement del dolor crònic. La visió de la malaltia dolorosa s’ha modificat substancialment, en reconèixer l’Organització Mundial de la Salut i les societats d’estudi del dolor, com ara l’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor, que les emocions de la persona són part fonamental tant a l’etiologia com a la cronificació de la malaltia dolorosa, les malalties funcionals s’han vist assentades i perfilades en els darrers anys amb els nous coneixements de psicofisiologia i de neurociències. Hem de posar negre sobre blanc als coneixements actuals i alhora cridar l’atenció als professionals sanitaris que, per entendre bé la malaltia dolorosa dels nostres pacients, primer els hem d’entendre a ells, la seva biografia, els seus anhels, les seves il·lusions i frustracions”, va iniciar el ponent la seva reflexió.
Martínez-Pintor va recordar al seu discurs les definicions de malaltia i dolor, va abordar els anomenats factors de risc biopsicosocials de la malaltia, en tots dos casos segons el consens aconseguit per l’Organització Mundial de la Salut, va establir les connexions entre Medicina i Filosofia i va fixar les bases del patiment i el llindar del dolor abans d’endinsar-se en allò que s’ha anomenat Antropologia Mèdica i Medicina Holística, centrada en la persona com un tot més enllà d’unes patologies determinades, per culminar amb una reflexió sobre l’Axiologia , la disciplina filosòfica que estudia les escales de valors. Quant a la Bioètica, la va abordar tenint en compte la seva evolució històrica i articulació actual i va tracta d’establir les bases del dolor, la seva vivència i les maneres de combatre’l des de la Medicina.
“Els avenços en el coneixement de neurociències i de psicofisiologia ens obliguen a considerar més factors quan parlem del procés d’emmalaltir, dels que es consideraven fins a finals del segle passat. No hi ha cap dubte del valor de les proves, de les dades obtingudes en les diferents exploracions i dels protocols, però al segle XXI estem obligats a fer un pas més, ja que els coneixements actuals ens hi obliguen. Les repercussions que produeixen a l’organisme, emocions com ara la soledat, la falta de cohesió social, els factors ambientals en què es desenvolupa la vida del pacient, la seva pròpia autonomia, l’espiritualitat, el tipus de pensaments de cada pacient… en definitiva, el patiment, influeixen decisivament no només en la manera d’emmalaltir, sinó també en l’evolució que tindrà la malaltia”, va concloure.
Membre de diverses acadèmies i societats mèdiques internacionals com l’Acadèmia Suïssa per a la Medicina Psicosomàtica i Psicosocial o la Societat Alemanya de Medicina Psicosomàtica i Psicoteràpia Mèdica, representant a Espanya de la Societat d’Intervenció no Farmacològica i cofundador del Grup Iberoamericà d’Antropologia Mèdica, el nou acadèmic és autor de nombrosos articles i publicacions en premsa especialitzada i de tres llibres sobre les repercussions que les emocions i el patiment tenen sobre la malaltia. És conferenciant convidat habitual a congressos i universitats, ha organitzat, col·laborat i dirigit diferents cursos de societats científiques, tant espanyoles com europees, i la seva línia de recerca s’ha centrat en la recerca de marcadors bioquímics de les emocions i, en particular, del patiment humà, així com la seva eventual repercussió somàtica.
