Ignacio Buqueras, impulsor i president d’honor de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar en l’edició del passat 10 d’agost del diari “La Vanguardia” l’article “La puntualidad”, en el qual incideix en la necessitat d’assumir culturalment un mínim rigor d’horaris i apuntar la paradoxa que a Espanya se segueixi considerant normal el retard en una cita o en l’inici de qualsevol activitat però es compleixin de forma escrupolosa els horaris de serveis com el de l’AVE. “La puntualitat hauria de ser per a tots una irrenunciable exigència ètica. Ningú no té dret a fer esperar a ningú, ni en un acte públic, ni en una reunió, ni en una entrevista… Hem de ser puntuals i exigir als altres que ho siguin”, assenyala l’acadèmic després de posar com a exemple els 52 minuts de retard amb què es va iniciar l’audiència que el Rei Felip VI va mantenir amb el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez.
Per a Buqueras, la puntualitat hauria de ser una obligació personal com respecte als altres. “La puntualitat expressa compromís i responsabilitat. Amb puntualitat tot funciona millor tant al món del treball com al món social. La impuntualitat produeix la comparació entre els que són puntuals i els que no ho són, el que provoca en molts casos el ressentiment”. I crida a la no acceptació social d’aquest mal hàbit com a via obligada per donar-li una solució. “A Espanya, lamentablement, la impuntualitat és un hàbit socialment acceptat en alguns sectors de la nostra societat. Cal acabar amb això. La frase ‘esperarem deu minuts’, que els organitzadors de molts actes pronuncien, és una gran falta de cortesia per als puntuals. Sempre, primant l’impuntual. El mateix passa en molts dinars de treball i reunions”.
Dr. Ignacio Buqueras
“És una greu assignatura pendent, que hem d’aprovar avui millor que demà”, assevera. Tot cercant una solució, crida a donar exemple per part dels referents socials: “Els líders haurien de tenir cura molt especialment amb la puntualitat. La seva impuntualitat transmet un missatge d’irresponsabilitat i manca d’interès. En canvi, si són puntuals, són un bon referent d’ètica a seguir, imitar i difondre”.
“Tenim tots els elements per superar aquesta situació. La radiografia la coneixem, i la metodologia per eradicar-la també. A més, tenim referents més que importants. Som puntuals en les curses de braus, ho som en els partits de futbol… Als trens d’alta velocitat el nostre índex de puntualitat és el 98,5%, el més gran d’Europa, i el segon del món després del Japó. A les companyies aèries Iberia és de les més ben situades del món. Hem d’estar orgullosos i manifestar-ho, per tal que l’impuntual, que a tots ens afecta i la nostra imatge exterior perjudica, sigui conscient de la seva falta d’esperit cívic, i canviï la seva conducta. A més, l’impuntual ha d’aprendre a disculpar-se. Ha de ser conscient que és una falta d’educació i respecte, i una demostració de la seva incapacitat per organitzar el seu temps i del poc que li importa l’altre”, afirma.
