Joaquín Callabed reflexiona sobre l’analfabetisme que encara assola el món

Joaquín Callabed, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i president del Club de Pediatria Social, es fa ressò del pensament de diversos autors que tracten sobre l’analfabetisme i la paraula, partint d’una anàlisi inicial del també acadèmic Federico Mayor Zaragoza i d’altres personalitats i personatges històrics reprenent un article que va publicar a la revista “Andalán”. Per a Callabed, l’analfabetisme és un dels grans mals que ha viscut la Humanitat al llarg de la seva història, ja que està demostrat científicament que el coneixement i la inquietud pel saber van de la mà d’una millor i major qualitat de vida. “Recordo la presentació del llibre ‘El analfabetismo en el mundo’ per Federico Mayor Zaragoza i venia a dir que els que vam rebre tot de les paraules, dels nostres pares llatins, grecs i hindús i del nostre privilegiat entorn familiar i social no tenim consciència que existeixen 900 milions de persones que habiten el mateix planeta que trepitgem que estan condemnats a una rudimentària forma de pensar, a la solitud indefensa de la ment, a ser joguina de tota mena de manipulacions”, inicia l’acadèmic la seva reflexió.

Joaquín Callabed

Dr. Joaquín Callabed

En aquesta línia, l’acadèmic recupera les reflexions sobre la formació i l’educació de personatges històrics tan diversos com Mahoma, Victor Hugo, Marcel Pagnol, Joseph Joubert, Denis Diderot, Martin Heidegger, Miguel Delibes, Octavio Paz, Simone de Beauvoir, María Zambrano, José Ortega y Gasset o Rosendo Tello. Diferents societats, cultures, llengües i fins i tot civilitzacions que coincideixen en un mateix o complementari missatge. “Naixem per segona vegada quan aprenem a llegir i escriure. Donar a un altre la possibilitat de fer-ho és donar-li novament la vida. Està molt demostrat que les mares alfabetitzades moren menys de part, perden menys fills de curta edat, fan vacunar als seus fills i proporcionen a la família millors condicions d’higiene. La llengua és l’estatge de l’ànima, deia Heidegger. Pocs saben que la primera paraula de l’Alcorà és llegir. Mahoma va posar en llibertat a presoners de guerra perquè ensenyessin a llegir a analfabets musulmans. La Valkiria, missatgera dels déus, està simbolitzada en la nostra vida moderna per l’alfabet. Amb l’escriptura s’inicia el veritable accés al coneixement i poder arribar a ser ciutadà de ple dret i sentit crític. Cal llançar la imaginació al poder i fer que la major part de la gent comparteixi el lirisme del coneixement. La utopia estimula a viure. És el front de tots els somnis i la claredat de tots els riscos. Un altre problema diferent és l’educació i segons els països i les persones que els governen decideixen com dur-la a terme. Els mestres d’escola són jardiners de les intel·ligències humanes, va dir Víctor Hugo”, reflexiona Callabed en aquesta recerca d’una crida comuna a la culturalització.

I assenyala exemples destacables en aquesta línia: “Alguns països com Costa Rica van opinar que l’educació és cultura de pau i van decidir substituir fusells pels llibres, suprimint l’Exèrcit. D’altres països opten per inculcar doctrines en lloc d’instruir persones, amb finalitats molt concretes que permetin explotar eficaçment. Del fanatisme a la barbàrie només hi ha un pas, ens va dir Diderot. Respecte a la forma d’educar ens va dir encertadament Joseph Joubert que els nens tenen mes necessitat de models que de crítiques. La importància d’individualitzar l’ensenyament la descriu tendrament Marcel Pagnol ‘des que els professors van començar a tractar-lo com a bon alumne va arribar a ser un bon alumne’. Perquè les persones mereixin la nostra confiança cal començar per oferir-la”, afegeix. Per a l’acadèmic, la cultura, assumida com a universal, ha de transformar la mancança educativa i donar tres passos: “Ser conscient de la realitat, aportar els instruments i els mitjans per intervenir pedagògicament i edificar la nova casa que podria estar adornada amb totes les lletres de l’alfabet i teixir lletres entrellaçades que diguin: tu, vosaltres, ells, perdó. Perquè l’analfabetisme ha de desaparèixer de la faç de la Terra”, conclou.