Pedro Nueno
Titular de la Càtedra Fundació Bertrán d’Iniciativa Empresarial de l’Escola de Negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Articles publicats al diari “La Vanguardia” el 31 de gener i el 7 i 14 de febrer de 2021
Dr. Pedro Nueno
Pedro Nueno, professor d’IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda el futur que s’obre després de la pandèmia i fins i tot més enllà d’un escenari de recuperació als articles “Dosmiltreinteando”, “Votando” i “Davosando”, que ha anat publicant al diari “La Vanguardia” entre els passats 31 de gener i 14 de febrer.
A “Dosmiltreinteando”, l’acadèmic esbossa amb cert escepticisme les previsions que els “especialistes” fan a deu, vint o cinquanta anys vista, per concloure que si bé cal realitzar aquest tipus de projeccions, el fonamental és establir les bases perquè el futur previst acabi esdevenint realitat. Començant, assenyala, per donar suport a les empreses i als emprenedors que han de posar ja en marxa aquest futur.
“He llegit que al 2030 els vehicles d’hidrogen costaran com els de dièsel. Llegeixo moltes coses sobre el 2030: la majoria dels cotxes seran elèctrics, s’haurà elevat l’edat de jubilació, no hi haurà atur, les coses rutinàries les faran robots , comprarem gairebé tot en línia, els països ja no estaran endeutats, etcètera. També hi ha prediccions negatives: els que viuen del canvi climàtic asseguren que la temperatura de la planeta haurà pujat un grau en el 2100; això serà molt pitjor que la pujada de 0, 78 graus en els últims 140 anys, i serà fatal. Predir el 2030 és molt més fàcil que predir el 2022. A més, al 2030 ningú no recordarà si algú ho va encertar o es va equivocar. I no diguem predir el 2100. Tenim ‘experts'”, explica amb sorna.
D’altra banda, a “Votando”, Nueno aborda la qüestió del nou Govern que haurà de regir la vida dels catalans els propers anys, apuntant com a reptes fonamentals no ja la gestió de la pandèmia i la recuperació, sinó d’altres que s’han d’afrontar de manera peremptòria com ara el futur de les pensions. “Tenim molts problemes més enllà de la pandèmia. Hi ha un deute enorme i no està clar d’on sortiran els diners per tornar-lo. Però a més l’esperança de vida no para de pujar i si ens jubilem amb 65 anys o ens prejubilem, amb fins i tot 55, ¿on són els diners per pagar-nos pensions durant 50 anys si ens morim més enllà dels 100 (i molts dies hi ha esqueles de persones mortes amb més de 100 anys)? És clar que, ja ho he dit moltes vegades, cap polític aborda el tema”, denuncia.
Finalment, a “Davosando”, reflexiona sobre la virtualitat d’una trobada de referència com la de Davos, que enguany amb prou feines ha tingut cobertura mediàtica. “Aquest any la trobada de Davos va ser virtual. Res a veure. La gent no va a Davos a escoltar rotllos, sinó a trobar-se amb d’altres. És una gran oportunitat reunir-se amb persones importants i després comentar: ‘Sí. Vaig ser amb el president de tal país i em va semblar fenomenal, en canvi, el president de tal altre és més fluixet’. Veure-ho per Internet no és el mateix”, introdueix Nueno la importància del “networking” dins de la presencialitat.
