Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta davant la comunitat acadèmica algunes de les darreres reflexions que ha realitzat a l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa, als articles “Homenaje al fallecido profesor Manuel Cruz Hernández, figura señera de la pediatría española”, “¿Qué es el síndrome de Münchausen por poder?”, “La subasta de la Ítaca del pintor Martí i Alsina”, “La casa de Cervantes en Valladolid” i “¿Existió la Ilustración española?”, publicats entre els passats mesos de maig i juny a les seccions “Lectores expertos” i “La mirada del lector”.
A “Homenaje al fallecido profesor Manuel Cruz Hernández, figura señera de la pediatría española”, l’acadèmic recupera la figura d’una figura senyera de la pediatria espanyola durant els darrers 50 anys, mort recentment, que va comptar amb un ampli reconeixement internacional. “Vaig cursar amb ell l’especialitat de pediatria a l’Hospital Clínic de Barcelona. Li vaig fer algunes entrevistes i així vaig poder aprofundir en la seva persona, aquell concepte grec que ve de màscara, amb què ens vam presentar a la societat com a actors. Solia dir que la formació humanística és important a l’hora de parlar amb les famílies, els nens i els adults i per intentar comprendre el dolor humà”, rememora.
Per la seva banda, a “¿Qué es el síndrome de Münchausen por poder?” aborda una disfunció que porta algunes persones a simular, exagerar o provocar-se malalties o bé provocar-les als menors a càrrec seu per atraure l’atenció i simpatia per part dels altres. “El 1976, els professors John Money i June Werlwas van descriure un cas de nanisme causat per la fam, en què els pares presentaven informes enganyosos de la malaltia del nen, suggerint una analogia amb la síndrome de Münchausen. En aquest estudi Money i Werlwas descriuen el cas de dues famílies diferents que van induir malalties a un dels seus fills cadascuna, un nen i una nena, i van mentir sobre el seu historial clínic fins al punt de causar-los nanisme per desnutrició en un context de maltractament infantil sever”, diu.
El president del Club de Pediatria social explica a “La subasta de la Ítaca del pintor Martí i Alsina” la compra que va fer d’un petit dibuix a carbó de l’artista català dominat per una senzilla escena d’aires goyescos. “Em vaig enamorar d’un petit dibuix a carbó del pintor Ramon Martí i Alsina. Està resolt amb entusiasme, ofici i espontaneïtat. L’artista va viure entre el 1826 i el 1894 i n’hi ha que el consideren el creador de l’escola paisatgística catalana. El llapis recrea un paisatge de Goya amb un grup dones, prop d’una font on omplen els seus càntirs a l’ombra d’un arbre frondós, parlen plàcidament. En un segon pla s’endevina la silueta d’un petit ase que imagino era l’encarregat del transport.
A “La casa de Cervantes en Valladolid”, Callabed narra una recent visita a la casa on l’autor de “Don Quixot de la Manxa” va escriure algunes de les seves obres, com “El col·loqui dels gossos” o “El llicenciat Vidriera”. “Un congrés de pediatria em va permetre visitar novament la bella ciutat de Valladolid i, de passada, saldar un deute amb Miguel de Cervantes, com em va recomanar la meva bona amiga la doctora Marta Sánchez Jacob. La casa està precedida d’un bell jardí amb boixos i murtes on es va col·locar el 1917 la part superior de la portada renaixentista de l’enderrocat Hospital de la Resurrecció, al recinte del qual va situar ‘El col·loqui dels gossos’, novel·la que narra un curiós diàleg entre Cipió i Berganza, gossos que guarden l’hospital”, explica.
Finalment, a l’article “¿Existió la Ilustración española?” recorda el nodrit i grup d’il·lustrats que van portar a Espanya el Segle de les Llums durant els regnats de Ferran VI i Carles III. “La Il·lustració va ser un moviment cultural i intel·lectual, que va néixer a mitjans del segle XVIII i va durar fins als primers anys del segle XIX. Va ser especialment actiu a Anglaterra, França i Alemanya. També hi va haver una important Il·lustració espanyola i hispànica, la de l’Escola Universalista, encara que més científica i humanística que política”, argumenta.
Llegiu “Homenaje al fallecido profesor Manuel Cruz Hernández, figura señera de la pediatría española”
Llegiu “¿Qué es el síndrome de Münchausen por el poder?”
Llegiu “La subasta de la Ítaca del pintor Martí i Alsina”
Llegiu “La casa de Cervantes en Valladolid”
Llegiu “¿Existió la Ilustración española?”
