Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 13 de març a la presentació del “Pacte de professionals en defensa de l’Estat de dret”, subscrit per diverses associacions professionals en un acte celebrat a la Facultat de Dret de la Universitat del CEU Abad Oliva. Després de l’exposició dels signants, la vicepresidenta de la RAED va participar juntament amb José María Macías, vocal del Consell General del Poder Judicial, en un debat conduït pel periodista del diari “El Mundo” Iñaki Ellakuría en què es va incidir en la importància de preservar els valors constitucionals i sobre els problemes que pateixen l’administració general de l’Estat, l’administració local i l’administració de Justícia.
El pacte està subscrit per l’Associació de Fiscals, l’Associació Professional de la Magistratura, el Fòrum Judicial Independent, l’Associació d’Advocats de l’Estat, l’Associació d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat, el Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social, l’Associació Professional de Lletrats de l’Administració de la Seguretat Social i l’Associació de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local com a representants de cossos de funcionaris de l’Estat i l’administració local, jutges i fiscals i professionals del dret. Els seus representants van acordar també crear un comitè de coordinació amb el propòsit de traslladar a la societat civil nacional i internacional la importància dels valors constitucionals de legalitat, seguretat jurídica, igualtat i separació de poders, així com la independència dels cossos professionals, com a mostra del compromís en la defensa de l’Estat social i democràtic de dret.
“La crisi de l’Estat de dret ja és una evidència. El discurs polític actual està tensant el sistema amb els seus atacs a fiscals i jutges, fins i tot des del mateix Govern traslladant a l’opinió pública que actuen de forma parcial quan compleixen la seva funció d’investigar i perseguir delictes greus”, va assenyalar durant la presentació Cristina Dexeus, presidenta de l’Associació de Fiscals, el principal òrgan de representació de fiscals, impulsor d’aquesta iniciativa. “Perdonar delictes de corrupció o terrorisme que contravenen la Constitució minven les garanties constitucionals i rebaixen els estàndards internacionals. És necessari reaccionar, i la societat civil s’està mobilitzant”, va concloure la representant de la carrera fiscal.
Per part seva, Freixes va incidir en la inconstitucionalitat de la llei d’Amnistia. “A mi se’m fa molt difícil afirmar la constitucionalitat d’una norma quan els que van elaborar la Constitució d’una manera molt explícita van dir que aquesta figura jurídica no entraria dins del text constitucional. No és que se n’haguessin oblidat i ara hauríem d’interpretar si cap o no hi cap, sinó hi va haver una resolució expressa i si avui dia sentim el que ens diuen els constituents que queden vius tots coincideixen que no entra a la Constitució. La possibilitat d’una amnistia no estava en la voluntat de la comissió constituent”, va explicar l’experta. L’acadèmica també va insistir que aquest tipus de lleis requereixen dictàmens previs i una majoria reforçada, perquè incideixen en el nucli del sistema democràtic.
Freixes va explicar que l’aprovació de la llei amb prou feines comptarà amb frens a la via política, si bé una vegada aprovada arribaran els recursos, de diferents tipus, com els d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, que en cap cas paralitzaran la seva aplicació fins que no es dicti sentència, i la presentació d’una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que sí que ho faria, ja que per a l’experta no es pot produir la paradoxa que hi hagi mesures excepcionals o sentències fermes contràries al dret europeu al si d’un dels estats.
