Fernando Ónega
Fernando Ónega, reconegut periodista, president del portal especialitzat 65ymás i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), protagonitza una entrevista al diari digital El Confidencial publicada el passat 8 de març en la qual reflexiona sobre la seva àmplia trajectòria professional, en què ha hagut de viure molt de prop la història recent d’Espanya mantenint un contacte directe amb els seus protagonistes, i aborda de forma específica el contingut del seu recent discurs d’ingrés a la Reial Corporació, que va portar l’explícit títol de “L’agonia de l’Estat”. Ónega ha rebut en aquestes últimes setmanes dos guardons per reconèixer tant la seva dilatada tasca informativa com el seu actual lliurament a l’important sector de la població gran a Espanya, el Premi Convivència de Gent Gran de la Ciutat de Granada i el Premi d’Honor de l’Associació de Premsa de Madrid.
“El concepte d’agonia és còpia de Miguel de Unamuno, que va escriure ‘L’agonia del cristianisme’ i és allà on la paraula agonia té el significat de lluita. Es tracta d’una referència general d’aquest temps en què els estats estan perdent competències i poder per circumstàncies diverses. Si mirem només a Espanya, veiem que l’Estat va perdre influència amb les autonomies i, uns anys més tard, va tornar a perdre quan es va incorporar a la Unió Europea, que és d’on prové el 60% de les decisions que afecten els espanyols. Sumeu-li a tot això la capacitat que perden els estats davant els poders econòmics, tant els mercats, que aixequen el polze o el baixen davant les decisions polítiques, com les multinacionals, algunes d’elles amb facturacions superiors als pressupostos anuals de molts països desenvolupats. Després estan els ‘lobbies’, concentrats a Brussel·les i a Washington, la raó del qual de ser és la influència en les decisions que prenen els estats. Un exemple final, que pot resumir-lo tot: fixeu-vos que abans la cursa espacial era cosa dels estats, ara competeixen empreses privades, els amics de Trump que volen colonitzar Mart”, inicia Ónega la seva argumentació en El Confidencial.
Per a l’acadèmic d’honor de la RAED, la democràcia es troba actualment amenaçada per la irrupció dels populismes de diferent signe a tot el món i la polarització social, que dificulta el diàleg i el consens. En aquest sentit, posa com a exemple la Transició espanyola, exemple d’integració i convivència entre opcions polítiques diametralment oposades. “La Transició va ser un miracle d’enteniment en la història d’Espanya i tenim una generació de dirigents que vol ignorar i desconèixer tot allò. És estremidor que aquesta generació tingui ànsies de revenja, com si la Guerra Civil s’hagués acabat fa poc temps. Quan més a prop estava la Guerra Civil, quan es va morir Francisco Franco el 1975, la societat espanyola i la classe política van saber superar els enfrontaments per tirar endavant una democràcia en la qual entressin tots i ara, que tot queda mig segle més lluny, ve una generació que menysprea tot això i busca revenja… Els qui ni tan sols havien nascut en la dictadura volen la revenja a què van renunciar per la reconciliació aquells que van estar vint o trenta anys a la presó o a l’exili. Això m’emprenya molt. Si aquesta gent vol ignorar tot això, em sembla bé, que faci el que vulguin, però que no ho destrueixi. La Transició no va ser un arranjament de quatre senyors en una taula de llitera… És un dels episodis més grans de la història d’Espanya, protagonitzat per tota la societat espanyola. Així que, almenys, un respecte, un respecte intel·lectual”, considera.
D’altra banda, l’Associació de Premsa de Madrid va destacar en concedir el seu Premi d’Honor a Ónega la seva capacitat per viure i traslladar als ciutadans l’actualitat posant veu als principals fets de la nostra història recent. “La història de la ràdio i la televisió espanyoles no pot escriure’s sense la figura de Fernando Ónega, el periodisme del qual exemplifica el rigor, la reflexió, l’anàlisi i l’ètica”, va destacar el jurat. En una entrevista concedida als canals de l’associació, el mateix guardonat es va sentir summament honrat pel reconeixement. “La glòria ha de ser una cosa semblant a això, que et premiïn els teus companys d’ofici”, va afirmar. Pel que fa al Premi Convivència de Gent Gran de la Ciutat de Granada, segons va explicar l’alcaldessa de Granada, Marifrán Carazo, Ónega rebrà la seva distinció per la seva trajectòria professional i la seva aportació per millorar la qualitat de vida de la gent gran.
Cap de premsa de la Presidència del Govern durant el mandat d’Adolfo Suárez i autor de bona part dels seus discursos, Ónega ha treballat en diferents mitjans escrits i audiovisuals. A la ràdio, va inaugurar el gènere radiofònic de la tribuna política en plena transició en el programa “Hora 25” de la Cadena Ser. Després ha estat director d’informatius de la mateixa cadena, així com de la Cadena Cope, a més de director general d’Onda Cero. En aquesta mateixa emissora, va col·laborar amb Luis del Olmo i amb Carlos Herrera. En premsa escrita va publicar el seu primer article als 13 anys a “La Noche” de Santiago de Compostela. Dos anys després ja firmava una pàgina setmanal i feia entrevistes a “El Progreso” de Lugo. Va dirigir el diari “Ya”, va fundar el confidencial i l’agència “Off the record” i actualment és columnista als diaris “La Vanguardia” i “La Voz de Galicia”. En televisió, va ser director de diversos programes a Televisió Espanyola, així com director de relacions externes de la cadena pública. També va presentar els espais informatius de Telecinco i Antena3. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen “El termómetro de la vida”, “Puedo prometer y prometo”, “Juan Carlos I” y “Qué nos ha pasado, España”. Al llarg de la seva trajectòria també ha rebut més d’un centenar de guardons.
Llegiu l’entrevista
