Dr. Francesc Torralba
Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, membre del Dicasteri de Cultura i Educació de la Santa Seu i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), ha publicat “Un mundo sin pausa” (KHAF), un assaig en el qual analitza l’impacte del temps en la societat tecnocapitalista. “El temps marca les nostres vides, però, com l’experimentem en un món accelerat? Aquest assaig filosòfic no busca definir la seva natura, sinó analitzar com el sistema tecnocapitalista imposa un ritme vertiginós que obliga a viure sense pausa. L’exigència de productivitat sense límits porta a l’individu a un estat d’esgotament i desorientació, generant una sensació de trasbals i pèrdua de control sobre la seva pròpia existència”, s’assenyala a la presentació de l’obra.
“Meditar sobre la natura del temps transcendeix, de molt, els límits d’aquest assaig. La pregunta per l’essència del temps, qüestió d’ordre metafísic on n’hi hagi, no forma part dels nostres propòsits. Ens sembla honest i assenyat delimitar les fronteres d’aquest assaig des del principi, sobretot per evitar despertar falses expectatives al lector i també per neutralitzar determinades pretensions que poguessin atribuir-se a aquest text. La perspectiva des de la qual abordem la qüestió del temps en aquestes pàgines que continuen té un biaix existencial i un final molt més modest que disseccionar l’essència del temps. Com a expressa sant Agustí (354-430) a les ‘Confessions’, no sabem definir el que és el temps, però ho percebem, l’experimentem i sentim que se’ns escorre entre els dits i que no podem aturar-lo. ‘Què és, doncs, el temps? -es pregunta el geni d’Occident-. Si ningú no m’ho pregunta, ho sé; però si provo d’explicar-l’hi a qui m’ho pregunta, no ho sé’. El temps flueix, fins i tot, a pesar nostre”, inicia el pensador la seva reflexió.
Per a l’acadèmic, l’objectiu d’aquest assaig no implica conceptualitzar el temps, descriure la seva natura o definir la seva essència, sinó explorar com es desenvolupa la vivència del temps al present i entreveure les conseqüències que té per a l’inquilí del denominat tecnocapitalisme. “Aquest sistema accelera el ritme de vida, imposa una velocitat en els processos ordinaris que obliga l’inquilí del sistema a viure al galop, sense assossec, li exigeix multiplicar-se en tasques i activitats de tota mena sense poder donar resposta a tot el que li exigeix la vida. El trasbals és el resultat final d’aquesta acceleració del temps. El temps és un do. No és un mèrit, ni el resultat d’una conquesta, tampoc el premi a un esforç”, explica.
Docent i divulgador de l’humanisme cristià en importants mitjans de comunicació catalans com ara Catalunya Ràdio i els diaris “La Vanguardia” i “El Punt Avui”, l’acadèmic és autor de llibres destacats com “El sentit de la vida” (2008), “No passeu de llarg” (2010), “El valor de tenir valors” (2012), “Un mar d’emocions” (2013), “Córrer per pensar i sentir” (2015), “Saber dir no” (2016) o “Món volàtil” (2018).
Ja durant la pandèmia, Torralba va publicar els llibres “Humildad”, “Paraules de consol. En la mort d’un ésser estimat”, “Formar personas. La teología de la educación de Edith Stein”, “Vivir en lo esencial. Ideas y preguntas después de la pandemia”, “L’ètica algorítmica”, que va ser guardonada amb el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic que atorguen la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’editorial Edicions62; “La façana de la Glòria de la Sagrada Família. Fonts espirituals i teològiques de l’escatologia d’Antoni Gaudí”, fruit de la seva quarta tesi doctoral, que va llegir fa un any; “Cuando todo se desmorona. Meditar con Kierkegaard” (2023) i “Benaurances per a agnòstics” (2024). Va ser reconegut amb el Premi Ratzinger 2023, atorgat per la Fundació Vaticana Joseph Ratzinger-Benet XVI. A la seva obra anterior, “No hi ha paraules. Com assumir la mort d’un fill”, l’acadèmic aborda la tràgica mort del seu fill Oriol, de 26 anys, en un accident a la muntanya durant una travessia en què ell l’acompanyava. Una tragèdia que marca un abans i un després en el seu pensament i en la seva obra i la seva concepció de la vida, i que, més que afeblir-la, ha reforçat la seva fe, com ell mateix explica a l’obra, un referent del pensament humanista.
