Dr. Daniel Berzosa
Daniel Berzosa, professor de Dret Constitucional i Drets Fonamentals de Cunef Universitat, de l’Institut d’Estudis Borsaris i de l’Institut d’Empresa-Law & Business School, membre de l’Acadèmia Global i del Consell Científic del col·lectiu internacional Citizens pro Europe i acadèmic numerari i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va publicar el passat 11 de març a la destacada secció “La Tercera” del diari “ABC” l’article “La lucha por la libertad”, en el qual explora la tensió entre democràcia i llibertat, destacant que la primera no sempre garanteix la segona. Per a l’expert, la democràcia constitucional, amb límits al poder i el respecte a la llei, és essencial per protegir la llibertat individual. Tot i això, moltes democràcies actuals deriven en règims autoritaris que, tot i que elegits, erosionen drets fonamentals i operen fora de les seves pròpies lleis fonamentals.
“Les democràcies no liberals o pseudodemocràcies obtenen legitimitat i força, perquè són raonablement democràtiques. El perill més gran que plantegen és que desacrediten l’Estat constitucional en un greu error de previsibles conseqüències. La democràcia plena és possible només si es limita el poder en benefici de la llibertat de l’individu i l’exercici de poder es basa en el dret, en regles i procediments, perquè siguin aquests els que delimitin el que és jurídicament admissible. Tot i això, règims freqüentment reelegits o reafirmats mitjançant referèndums, ignoren cada cop més els límits constitucionals del seu poder. Occident, associat al concepte de llibertat individual i les seves garanties des de les revolucions de finals del segle XVIII, a partir de les concepcions político-jurídiques de la Grècia clàssica, la Roma republicana i el cristianisme, està canviant cap a una versió renovada del ‘capitalisme d’Estat’ en forma col·lectivista o corporativista”, considera l’acadèmic.
Per a Berzosa, el declivi de la democràcia liberal és evident en l’augment de governs que perpetuen el seu poder, tot i que sigui amb el suport popular. Històricament, argumenta, la limitació del poder ha estat clau per evitar la tirania de la majoria. I actualment, la concentració de poder reflecteix una tendència preocupant cap a l’autoritarisme. Per això el jurista considera que la democràcia sense llibertat no sigui sinó una tirania disfressada i advoqui per revitalitzar el constitucionalisme. Altrament, exposa, el segle XXI podria repetir els errors del passat, amb democràcies degenerant en règims que restringeixen drets en nom del poder. I en aquesta conjuntura considera que l’única solució és restaurar la democràcia constitucional com la base de la vida política digna i lliure.
“Hem de reanimar el constitucionalisme. No podem deixar de viure en una manera veritablement democràtica. Els dictadors i règims totalitaris que subsisteixen no poden continuar estenent la seva influència. L’últim dels períodes de desencant, l’Europa d’entreguerres del segle XX, va ser aprofitat per demagogs, molts dels quals van ser inicialment populars i, fins i tot, elegits. Si se segueix el camí de lesionar la llibertat (per l’esquerra o la dreta), els problemes de govern al segle XXI esdevindran en primera instància dins dels estats democràtics. Les tiranies amb cert floriment econòmic no poden ser un paradigma per a l’individu occidental, tret que desitgi tornar a una vida de ‘neoservei’ (Hayek) o ‘neofeudalisme’ (Minc)”, conclou.
Berzosa és membre de la Societat de Diplomàcia i Ciències Polítiques dels Estats Units, coordinador de l’Observatori Internacional de la Regulació de les Entitats del Sector Públic de la Universitat de Santiago de Compostela, membre dels comitès organitzadors dels congressos del World Law Congress de Cartagena de Indias 2021 i Madrid 2019 i autor de llibres i articles científics publicats en revistes de prestigi. És així mateix un reconegut divulgador de temes legals i ciències polítiques als principals mitjans de comunicació espanyols.
