Dr. José Ramón Calvo
José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va alertar de la proliferació dels mosquits i l’increment de les malalties poden transmetre a la ponència “Mosquitos y cambio climático”, que va impartir durant la sessió de l’Aula Telemàtica que el passat 5 de juny va celebrar l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote, de la qual n’és un dels membres més actius.
L’acadèmic va començar la seva intervenció ressenyant les principals malalties que poden transmetre els mosquits: malària, zika, dengue, chicungunya, febre del Nil, leishmaniosi, febre groga, encefalitis de La Crosse o filariasi. També s’han donat casos de coinfecció de diverses malalties en una sola picada. Calvo va assenyalar com malalties que es consideraven endèmiques estan arribant a altres zones geogràfiques a conseqüència del canvi climàtic i la mateixa presència dels mosquits tigre a Europa n’és la prova més clara.
Citant dades de l’Organització Mundial de la Salut, Calvo va assenyalar que les principals malalties de transmissió vectorial representen aproximadament el 17% de la càrrega mundial de malalties infeccioses i arriben a l’ésser humà a través d’una àmplia gamma d’insectes, entre els quals s’inclouen els mosquits, els flebòtoms, els triatomins, els simúlids, les paparres, les mosques tsetsé, els àcars i els polls. A hores d’ara és possible atribuir més de 700.000 morts a l’any a les malalties transmeses per vectors.
Tot i les seves molèsties i perills per als humans, l’acadèmic va assenyalar que els mosquits compleixen una funció dins dels seus ecosistemes, com la pol·linització o la cadena tròfica. Quant a la seva capacitat de transmetre malalties mortals, aquesta també es pot considerar una funció natural. L’acadèmic es va aturar a l’examen de tres espècies de mosquits particularment perilloses: l’Aedes, el Culex i l’Anopheles, analitzant-ne les diverses estratègies. Després va apuntar els principals mètodes de prevenció davant de les seves picades per concloure amb l’anàlisi de malalties com el paludisme o la malària i la seva presència als diversos continents.
“De totes les malalties transmeses per vectors, el paludisme és el causant de la major càrrega mundial de morbimortalitat, ja que el 2018 va causar aproximadament 405.000 morts, la majoria dels quals eren nens menors de cinc anys. Altres exemples de malalties de transmissió vectorial importants són la malaltia de chagues, la febre chikungunya, el dengue, la leishmaniosi, l’esquistosomiasi, la febre groga i la malaltia pel virus de zika… Els més recents i greus brots epidèmics de moltes d’aquestes malalties que s’han produït han repercutit de manera considerable sobre la morbimortalitat, cosa que en alguns casos ha suposat una càrrega aclaparadora per als sistemes de salut locals. El dengue és la malaltia transmesa per vectors que s’ha propagat amb més rapidesa, ja que la magnitud de l’epidèmia ha augmentat en més de 15 vegades des de l’any 2000 i actualment afecta més de 129 països”, va assenyalar el ponent.
Més enllà dels riscos que poden portar els mosquits, especialment les espècies més perilloses, Calvo va apuntar els principals mètodes de prevenció davant de les seves picades per concloure amb les mesures que han posat en pràctica per acabar amb els perills que representen aquests mosquits, com la manipulació genètica selectiva que ja s’està duent a terme de manera experimental en alguns països. Així mateix, va destacar la lluita gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació, l’anàlisi i la gestió de dades i les aplicacions d’Intel·ligència Artificial.
