Dra. Rosalía Arteaga
Rosalía Arteaga, expresidenta i exministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Mirar cap a l’educació”, una resposta a la crisi que viu l’Equador i els conats de violència generalitzats a tot el país a conseqüència d’una greu crisi social i política, tot i que vàlid en qualsevol altre context sociològic on no es prioritzi la formació crítica i en llibertat i es fomenti la igualtat. L’article ha estat difós a través de la fundació que presideix l’acadèmica.
Durant més de dues dècades, Arteaga ha liderat transformacions en el camp de l’educació i la cultura a l’Equador. A més de ser ministra d’Educació, s’ha destacat pel seu lideratge en temes educatius des de la societat civil, el compromís amb la democràcia, la sostenibilitat ambiental i la capacitat per identificar problemes i dissenyar iniciatives innovadores, per generar un impacte social que l’actual model d’ensenyament en línia potenciat per la pandèmia ara afavoreix. L’acadèmica va reforçar aquesta imatge després de la candidatura a la Secretaria General Iberoamericana, organització creada l’any 2003 que agrupa els 22 països que conformen la comunitat iberoamericana, i a la Secretaria General de l’Organització de les Nacions Unides a proposta de l’organització juvenil Forward. Una candidatura popular que l’ONU no va arribar a formalitzar tot i que preveu aquest tipus d’iniciatives als seus reglaments, però que va permetre a l’acadèmica d’honor reivindicar el paper de la societat civil i més en particular de la joventut iberoamericana.
Mirar cap a l’educació
Si la bogeria i la violència s’ensenyaran dels carrers i les vies del país, el més lògic és mirar cap a solucions pertinents, que donin resultats i que tinguin una prospectiva real i sostenible al llarg del temps.
Per això recomanem mirar l’educació en un país que dista molt de tenir aquells indicadors que ens permetin pensar amb optimisme en el futur, amb inversió que vagi per sobre de totes les coses a capacitar els mestres, els directius de les institucions educatives, així com a definir quines són les prioritats quant a sistemes i currículum.
L’èmfasi en la capacitació dels docents és causat per les estadístiques mundials que indiquen que és la millor inversió que un país pot fer, per l’efecte multiplicador que comporta, així com per la millora en la seva autoestima que rendirà fruits fantàstics a les aules i en el relacionament amb els estudiants.
D’altra banda, els temes curriculars tenen a veure amb la realitat del món actual, en què prevalen els avenços tecnològics que s’han de fer servir de manera adequada dins i fora de l’aula, i també l’èmfasi que s’ha de posar en temes com la consciència ecològica, els temes climàtics, la preservació dels hàbitats, entre d’altres.
Una altra temàtica que no es pot descuidar i que ha de ser un eix transversal és la relativa a l’educació en valors, indispensable en la formació dels nens i els joves i que ha de ser part fonamental dins de cada assignatura, amb continguts explícits que vagin formant la personalitat de cada ésser humà en etapa de creixement.
Si a aquests enunciats hi afegim la necessitat d’una articulació permanent entre pares de família i mestres, tenim un panorama força aproximat en haver de ser de l’educació al país.
