Dr. Aldo Olcese

Aldo Olcese, president de la Fundació Independent i de la Associació Nacional Societat Civil Ara, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i vicepresident i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va participar el passat 19 de juliol a la presentació del llibre “El zar olvidado” (Espasa), d’Ángela Rodicio. L’acte es va realitzar a la Sala Pérez Galdós de l’Ateneu de Madrid i va comptar també amb la participació dels periodistes Raúl del Pozo i Rubén Amón, a més de la pròpia autora. La novel·la recull la desconeguda història de Miquel Romànov, germà de Nicolau II, que va tenir a les mans la possibilitat de salvar la dinastia dels tsars, després que el seu germà hi abdiqués. “La recreació fidedigna i apassionant d’un dels moments clau de la història de Rússia i del món”, s’assenyala a la presentació de l’obra.

La història menys coneguda de la Rússia contemporània comença la nit de febrer de 1917, quan una revolta popular va agafar els carrers de Petrograd, Miquel va haver de buscar refugi a casa d’una amiga. Allí romandria mentre l’autocràcia a Rússia desapareixia en una implosió. La Duma formava un Govern provisional, s’organitzava el Sóviet i el nou tsar intentava arribar amb tren des de la caserna general rus a la Primera Guerra Mundial al palau on vivia amb la seva família. Aquest viatge amb tren de més de 40 hores, que mantenia el nou Govern en suspens, va ser la seva perdició. El buit de poder va fer que tant la capital com la resta de l’Imperi es perdessin per sempre en un nou règim totalitari.

Miguel II de Rusia

Miquel va renunciar temporalment al poder amb la condició que se celebressin eleccions lliures i que els russos, per primera vegada en la seva història, votessin pel tipus d’Estat que volien, Monarquia o República, en una Assemblea Constituent. Però el Sóviet no ho va acabar permetent. Com va explicar l’autora, Miquel Romanov podria haver canviat la història de Rússia. S’hauria evitat la pèrdua de sang inútil de la Primera Guerra Mundial. La guerra civil. Els terribles règims de Vladímir Lenin o Iósif Stalin. El presagi de la tragèdia russa, fins avui.

Com va explicar Ángela Rodicio, que va ser corresponsal de TVE a l’antiga Unió Soviètica, de tots els fills del tsar Alexandre III, Miquel era el que més s’assemblava al progenitor per la simpatia, el caràcter resolt i el do de gents, mentre que el primogènit, Nicolau, era més tímid i reservat. Igual que la resta dels seus germans va rebre una educació molt austera al palau de la Gàtxina perquè la família imperial tenia por de patir un altre atemptat com el que va acabar amb la vida d’Alexandre II. Tenien tutors privats, el menjar estava racionat, les robes eren velles, es banyaven tot l’any amb aigua freda, feien exercici a l’exterior sense tenir en compte la climatologia i dormien sobre uns matalassos durs com a pedres.