Francisco González de Posada
Catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina i de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar el passat 27 de setembre a la Casa-Museu Modernista de Novelda el seu últim llibre, “Jorge Juan, en torno a su vida y su obra”, en el qual analitza la figura i l’obra d’aquest reconegut científic i pensador de la Il·lustració, que va destacar en les seves facetes d’humanista, enginyer i científic. Entre els seus majors èxits se cita el mesurament de la longitud del meridià terrestre durant la missió geodèsica francesa del segle XVIII, que va demostrar que la Terra està aplanada als pols.
Doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, en Teologia, en Filosofia, en Sociologia, en Medicina i en Filologia Hispànica, González de Posada ja havia abordat la figura d’aquest científic als diversos fòrums acadèmics on havia pronunciat la conferència “La Academia de Ciencias del matemático Jorge Juan”. Una exposició en la qual l’acadèmic d’honor de la RAED se centrava en els importants descobriments d’aquest científic alacantí, incidint així mateix en la seva contribució al desenvolupament de l’enginyeria naval i els estudis d’astronomia.
Un altre dels aspectes de la trajectòria de Jorge Juan estudiats per González de Posada i que ara desenvolupa en aquest llibre és el seu paper innovador en l’educació superior, que va abordar a l’estudi “Jorge Juan: innovador de la educación superior en la España ilustrada”, publicat a la “Revista Complutense de Educación”. “Mentre la universitat espanyola seguia sense acceptar a Nicolau Copèrnic (1543), Jorge Juan introduïa una veritable revolució en la pedagogia científica amb nous plans d’ensenyament i nous llibres de text fonamentats en una actualització d’Isaac Newton (1687) a la llum dels avenços de la Matemàtica europea del segle XVIII, desconeguts per al geni anglès. Amb el rebuig de les nostres universitats, els esforços reformadors de Jorge Juan només van poder concretar parcialment en les Acadèmies de l’Armada, de manera que Espanya es manté a molta distància respecte a la ciència europea, desfasament secular que només començarà a superar-se ja al segle XX”, assenyala l’autor.
D’altra banda, González de Posada també havia abordat la faceta humanística i literària d’aquest destacat científic i pensador a l’obra “Jorge Juan y su asamblea literaria (Cádiz, 1755-58)”, on aborda la tertúlia que ell mateix va fundar el 1755 a la seva residència gaditana i que va denominar Assemblea Amistosa Literària. La cita aplegava tots els dijous professors de l’Acadèmia de Guàrdies Marines i del Col·legi de Cirurgia de Cadis, a més de diversos matemàtics i astrònoms, per repassar les darreres publicacions científiques. És un altre dels aspectes que l’acadèmic també reprèn ara al seu llibre.
