Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al diari “El Mundo” el 10 d’octubre de 2020
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), repassa a l’article “¿Cuándo y cómo se puede penalizar la incitación pacífica a cambios constitucionales radicales?”, publicat el passat 10 d’octubre al diari “El Mundo”, les últimes conclusions de l’anomenada Comissió de Venècia, que estudia la defensa de la democràcia a través del Dret, al seu informe sobre “Responsabilitat penal per incitacions pacífiques a canvis constitucionals radicals des de la perspectiva del Conveni Europeu de Drets Humans”. Sense ser un document que faci una referència explícita a Espanya, per a l’acadèmica encaixa perfectament amb les situacions que s’han viscut al país al llarg dels últims temps.
Dra. Teresa Freixes
“Tenint en compte la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que és complexa i busca trobar un equilibri entre la llibertat d’expressió i els interessos legítims dels estats per preservar la seguretat nacional, la integritat territorial o la seguretat pública, la Comissió de Venècia mostra el camí per interpretar quan la penalització d’aquestes conductes és compatible amb els criteris del Conveni de Roma del 1950, com a salvaguarda de les nostres democràcies. No amaga la Comissió el fet que, actualment, aquests canvis constitucionals radicals poden estar dirigits a aconseguir la independència o més autonomia de part d’un territori nacional i que poden estar estretament connectades amb l’anomenat discurs d’odi”, assenyala Freixes.
Per a la vicepresidenta de la RAED, promoure canvis constitucionals, incloent la independència o més autonomia d’una regió pot ser penalitzat si, fins i tot mitjançant un aparent pacifisme, els missatges emesos contenen incitacions a la violència. “La Comissió adverteix que ha de donar-se una presumpció favorable a la llibertat d’expressió, per no impedir el debat polític i distingint entre fets, declaracions i opinions, però assenyala alguns supòsits en què aquesta presumpció decau i la penalització és admissible. Així en tots els supòsits de propaganda d’ideologies hostils a la democràcia i els drets humans i, especialment, si comporten discurs d’odi. Tal penalització inclou els atacs a persones, insults, ridiculitzacions o ofenses discriminatòries”, explica.
La Comissió, en concret, ha examinat els casos que han acabat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans relatius a Turquia (Sürek), França (Leroy) o Espanya (Batasuna), per alertar que s’ha de prestar una especial atenció a missatges ambigus, en què el contingut violent o incitador a l’odi estigui camuflat en proclamacions pacifistes. “Les incitacions a canvis radicals, pacífiques però il·legals, com la negativa a pagar impostos o d’altres formes de desobediència civil són també analitzades per la Comissió de Venècia, des de la perspectiva de la proporcionalitat en la seva penalització, que pot considerar necessària, complint amb la deguda proporcionalitat”, afegeix Freixes.
