Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia i vicerector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat a l’edició espanyola del portal acadèmic “The Conversation” el 6 d’agost de 2020
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ressenya el fracàs d’una de les lleis més populars de la història, que va prohibir la venda i consum d’alcohol si no era sota prescripció mèdica als Estats Units de principis de segle XX, a l’article “Remedios que agravan: la Ley Seca norteamericana y sus consecuencias”, publicat a l’edició espanyola del portal acadèmic “The Conversation” el passat 26 d’agost.
“Fins a principis de segle XX, les begudes alcohòliques formaven part destacada de l’entramat social nord-americà. Fins i tot van estar enquadrades com a remeis medicinals a la farmacopea dels Estats Units fins el 1916, moment en què es va començar a eliminar el whisky i el conyac de la llista de medicaments. Durant les dues primeres dècades de segle XX, les begudes alcohòliques es van convertir en objectiu de diferents grups de pressió, com la Unió Cristiana de Dones per la Temprança i la Lliga Anti-Saloon, que sota plantejaments de extremat puritanisme, les culpaven de tot un seguit de problemes sociosanitaris que assolaven el país. El consum d’alcohol s’associava, des de finals del segle XIX, a la comissió d’actes criminals”, inicia l’acadèmic seu article.
Dr. Francisco López
Salvant totes les distàncies, López Muñoz recorda també com a l’altre riba de l’Atlàntic es va constituir el 1911 la Lliga Anti-alcohòlica Espanyola, que equiparava a les persones que consumien alcohol amb els fumadors d’opi, consumidors d’arsènic o ‘aficionats’ a la morfina i fins i tot la cocaïna.
Tot i així, l’aprovació de la popularment coneguda com a llei Seca arran d’aquesta pressió social es va demostrar aviat un rotund fracàs. En bona mesura pel negoci negre que va generar la prohibició, en mans d’una màfia en ple apogeu. “Aquesta llei va suposar un important punt d’inflexió en relació a el món del crim organitzat. De fet, després de la seva aprovació, es van produir una sèrie d’esdeveniments que van desembocar, irònicament, en un augment considerable de la delinqüència i dels problemes de salut. La prohibició va ser, efectivament, l’element central de la consolidació del crim organitzat als Estats Units, proliferant els grups mafiosos, que van veure en aquesta llei una gran oportunitat, i que el cinema s’ha encarregat de mitificar. Aquest negoci passava per la pròpia fabricació il·legal d’alcohol, la qualitat era pèssima. Habitualment es tractava de metanol, substància més barata i de la qual obtenien més beneficis econòmics. També es va crear una xarxa de contraban a gran escala, amb vaixells, llanxes costaneres i camions propis, així com una xarxa de personal, en la qual incloïen, sota suborn, agents del servei de guardacostes i de la policia”, explica.
