Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre el futur de la monarquia britànica i, en conseqüència, d’un model polític qüestionat a molts països a l’article “¿Sobrevivirá la Corona británica a Isabel II?”, publicat al portal de divulgació científica The Conversation el passat 9 de setembre i reproduït en diversos mitjans digitals. López Muñoz signa el treball amb José Carlos Sanjuán Monforte, professor de Protocol i Organització d’Esdeveniments de la mateixa Universitat Camilo José Cela.
“Sembla clar, després de la mort de la reina Isabel II, que el monarca es mantindrà i, si compleix bé amb la seva comesa, serà respectat, sent aquest el paper de la monarquia britànica. La resta de la família reial quedarà relegat al paper de mers aristòcrates i desapareixeran d’actes oficials i públics i mai més representaran el monarca, tal com va indicar al seu dia el que va ser director del diari liberal ‘The Independent’: ‘Crec que tot seguirà igual que ara, però a poc a poc, la família reial perdrà l’afecte que li dispensen els britànics'”, inicien els dos experts les seves consideracions.
Per a López Muñoz i Sanjuán Monforte, el regnat més longeu de la història de la monarquia britànica, que s’ha prolongat durant més de 70 anys, ha suposat un abans i un després en el significat de la institució, tant al Regne Unit com, en general, a tot Europa. “Avui dia no queden traces del poder personal polític que antany han tingut els sobirans del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, tot i que amb una gradual concessió de les seves prerrogatives, els sobirans britànics han sabut conservar el tron. Isabel II, com a sobirana d’Anglaterra i cap de la múltiple i plurirracial Commonwealth, ha exercit un poder purament simbòlic”, assenyalen.
En aquest sentit, tots dos experts consideren que la monarquia britànica sobreviurà al nou rei, Carles III, si bé el paper pràcticament institucional que ja ha tingut el regnat d’Isabel II després de la descolonització i el desmantellament de l’Imperi Britànic és una mostra del rol que jugarà a partir d’ara la institució. López Muñoz i Sanjuán Monforte citen un fragment sobre el significat de la monarquia de l’escriptor i compositor John Anthony Burgess Wilson, que va arribar a dir de la família reial britànica: “Aquestes persones han d’estar xopes del protocol reial, han de desitjar abstenir-se de certes llibertats bàsiques que la gent corrent té garantides, ser constantment discretes, evitar gelosament l’escàndol i mostrar davant del món una cara que amagui les emocions humanes més comunes”.
