Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia, vice-rector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al número 41 del “Boletín Informativo de Sanidad Militar”, corresponent al 2021
Dr. Santiago Ramón y Cajal
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), recupera la trajectòria de Santiago Ramón y Cajal com a metge militar i la influència que aquesta etapa va tenir en la seva carrera científica a l’article “La experiencia militar de Santiago Ramón y Cajal: oficial de sanidad militar”, publicat al número 41 del “Boletín Informativo de Sanidad Militar”, l’últim que ha vist la llum, corresponent a l’any 2021.
L’acadèmic recorda que, després de llicenciar-se en Medicina a Saragossa el 1873, Ramón y Cajal va haver d’acudir a files com a recluta de l’anomenada cinquena de Castelar, en relació amb Emilio Castelar, president de la República, que va mobilitzar a tots els mossos útils d’Espanya davant una situació d’emergència en tres fronts bèl·lics: la recrudescència de la guerra de les Antilles; la declaració, el 2 de maig del 1872, de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), i la revolta cantonal. No obstant això, l’experiència com a soldat del futur Premi Nobel va ser breu, ja que es va presentar a unes oposicions a la Sanitat Militar que va aprovar gràcies a un brillant exercici pràctic sobre l’amputació i dissecció d’una cama.
Dr. Francisco López Muñoz
La primera destinació del ja tinent metge Ramón Cajal va ser el front carlista dels Plans d’Urgell, a què es va incorporar el 18 de setembre del 1873, amb el seu quarter general situat a Lleida. “No vaig tenir ocasió de sentir el xiulet de les bales, ni de guarir un ferit”, va assenyalar a les seves memòries, ja que la seva principal funció va ser tractar a militars amb malalties venèries. Després d’aquesta primera experiència va ser designat per sorteig a l’Exèrcit Expedicionari de Cuba, el que suposava el seu ascens immediat a capità. Destinat a diversos hospitals de campanya, va haver d’acabar sent repatriat en contraure el paludisme. Va ser una experiència, però, que va marcar la seva carrera posterior.
“Fins a la seva mort, Ramón y Cajal sempre recordaria la guerra de Cuba. En un emotiu discurs que va pronunciar el 1900 a la Facultat de Medicina de Madrid, i davant un auditori ple d’estudiants, va proclamar: ‘M’adreço a vosaltres, els joves, els homes de l’endemà. En aquests últims luctuosos temps la pàtria s’ha acovardit, però vosaltres heu de dir: A pàtria petita, ànima gran. El territori d’Espanya ha minvat; jurem tots dilatar la seva geografia moral i intel·lectual'”, conclou López Muñoz.
