Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana i acadèmica numerària i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), aborda diversos aspectes d’actualitat als articles “Cuesta abajo y sin frenos”, “El 51% y la polarización”, “Tejidos de vecindad”, “Sin novedad en el frente de Flandes” i “Independencia y jerarquía en el poder judicial”, publicats al diari digital The Objective i al portal especialitzat Artículo 14 entre els passats 7 d’agost i 9 de setembre.
A “Cuesta abajo y sin frenos”, l’acadèmica incideix en les carències de l’Estat de dret a Espanya recordant que el Govern no ha donat resposta satisfactòria a cap de les 19 recomanacions sobre corrupció que el Grup d’Estats Contra la Corrupció del Consell d’Europa li indica des de fa sis anys. “Espanya és campiona en les denúncies constatades a l’últim informe, empatant en 81 amb Bulgària i seguida per Grècia, Bèlgica i Polònia. En volum de sancions pecuniàries ens guanyen Polònia, Itàlia, Grècia i el Regne Unit, que arrossega encara procediments pre Brexit. Pel que fa a casos oberts davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea anem tercers, després de Grècia i Itàlia. És significatiu l’àmbit temàtic dels incompliments, ja que en aquest mateix informe es porta la palma l’àmbit de justícia i drets fonamentals, seguit de medi ambient i mercat interior”, assenyala.
D’altra banda, a “El 51% y la polarización”, Freixes critica l’aprovació de polítiques per part de l’Executiu de Pedro Sánchez sense consens polític ni social, recordant fallits exemples històrics similars. “Comptar amb el 51% significa que tens el 49% en contra. Pràcticament a l’altra meitat. I això no és prou valorat malgrat totes les advertències que la història, la doctrina jurídico-política i la realitat social llancen a tort i a dret. A tort i a dret perquè, a la major part dels casos, ha estat i és la dicotomia dreta-esquerra el que és en el centre del conflicte. En el nostre cas, sense importar que la majoria absoluta parlamentària generadora del denominat govern Frankenstein no es correspon socialment amb una gran majoria. No cal més que veure la realitat espanyola, on una escarida ‘majoria absoluta’ parlamentària imposa polítiques que no convencen la meitat no representada per ells i, fins i tot, en moltes ocasions, a la gran majoria social, com demostren les enquestes no afectades per ‘cuines creatives'”, argumenta.
A “Tejidos de vecindad”, la vicepresidenta de la RAED recorda al desaparegut Javier Lambán i rememora la seva visió integradora amb motiu de la presentació d’un llibre en la seva memòria. “Javier Lambán es va pronunciar clarament a favor de les polítiques de cohesió, no el desmembrament territorial, la desestructuració econòmica ni l’enfrontament social. El seu tarannà, la seva traça, saber establir aquells ‘Tejidos de vecindad’ que reclama l’obra que vaig tenir l’honor de presentar, constitueixen un model a imitar al mig d’aquest erm polític en què estem submergits. No l’hi agrairem mai prou”, explica.
L’experta jurista dedica “Sin novedad en el frente de Flandes” a la trobada que ha mantingut el president de la Generalitat, Salvador Illa, amb el seu predecessor Carles Puigdemont a Brussel·les. “Reunint-se amb el pròfug colpista a la seu de la representació de la Generalitat a Brussel·les, no és que hagi posat una pica a Flandes, sinó que s’ha saltat tots els contrapesos que en un Estat de dret, en una democràcia, estan en la base de tota acció política. Continuant aquell processisme que ha hagut de penetrar en el més profund del seu ésser, fidel al lema colpista consistent que la política és per sobre de la llei, Illa acudeix com lacai del sanchisme a entrevistar-se amb qui no té cap legitimitat per representar ningú més que si mateix”, critica.
Finalment, a “Independencia y jerarquía en el poder judicial”, la presidenta de Citizens pro Europe presenta el posicionament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el govern i la independència de la justícia. “Que els jutges han de ser independents, i imparcials, queda fora de tot dubte a un Estat de dret. Que s’organitzen mitjançant un sistema en el qual els tribunals inferiors han de complir i tenir en compte les sentències emeses pels tribunals superiors, també. La seguretat jurídica pressuposa, tret de prova en contra, la validesa i correcció de les decisions judicials. Perquè tot funcioni s’ha instaurat un sistema de recursos, al marc del qual pot ser contestada la suposada independència de concrets jutges o magistrats i que pot ser seguit fins a l’obtenció d’una sentència ferma o d’una decisió jurisdiccional en un procediment de garanties constitucionals”, conclou.
