Emili Gironella i María del Carmen Barcons analitzen en un complet informe un dels principals indicadors comptables

Emili Gironella, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i reconegut auditor, ha publicat al costat de María del Carmen Barcons, professora d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, la primera part d’un ampli informe sobre el cash flow amb el títol “¿Cómo calcular el cash flow en un negocio?”. Una completa anàlisi sobre un tema tan recurrent com poc conegut que ha aparegut al número 25 de la revista “Técnica Contable y Financiera”, corresponent al passat 16 de desembre. L’article es completarà als pròxims sis números de la revista al llarg dels mesos successius.

Els autors parteixen d’una senzilla definició d’aquest indicador que marca els fluxos d’efectiu a la comptabilitat de qualsevol societat, però que no sempre reflecteix amb fidelitat la liquiditat ni l’evolució real dels comptes: “El cash flow és un indicador financer que ha assolit una popularitat creixent als últims temps, estimulat pels corrents financers actuals que estimen que el balanç i el compte de pèrdues i guanys de les empreses, per la gran complexitat de la normativa comptable, excessivament arbitrària i plena de convencionalismes i estimacions de futur, de vegades no proporciona la imatge fidel de la seva situació financera i patrimonial ni dels resultats de les seves operacions d’una manera real i acceptable”.

A partir d’aquí, Gironella i Barcons tracten d’analitzar un indicador que ha assumit una excessiva complexitat que sovint no està acompanyada d’un criteri comptable únic. “Avui dia sentim parlar de cash flow, fluxos d’efectiu, fluxos de caixa, fluxos de tresoreria, cash flow brut, free cash flow (fluxos de caixa lliure), cash flow per a l’accionista, cash flow per al servei del deute, capital cash flow, flux de caixa comptable o econòmic, cash flow financer, cash flow negatiu, cash flow social, flux de caixa operatiu, cash flow discrecional, flux de caixa de les operacions, fluxos d’efectiu de les activitats d’explotació, fluxos d’efectiu de les activitats d’inversió, fluxos d’efectiu de les activitats de finançament… aquests tres últims, a més, segons expressió del Pla General de Comptabilitat del 2007″, assenyalen per tal d’evidenciar el poc rigor del concepte.

L’estudi posa en evidència la validesa dels resultats de cada exercici presentats d’acord amb aquest mateix Pla General. “El problema amb l’import del resultat net de l’exercici (benefici net o pèrdua neta) és que el seu càlcul o determinació se supedita a l’aplicació de la normativa comptable, cada dia més feixuga i difícil d’entendre fins i tot per a experts en la matèria, excessivament arbitrària i plena de convencionalismes i estimacions de futur en determinats apartats, depenent, per tant, de decisions i interpretacions personals de qui ha de fer els càlculs, el que implica la subjectivitat de la mateixa, especialment sobre la comptabilització d’una part dels actius, ingressos i despeses de l’exercici, que fan d’ell una xifra cada dia menys objectiva”, afegeix.

D’aquí, consideren, que el cash flow o fluxos de caixa, fluxos de tresoreria o fluxos d’efectiu, com els anomena el Pla General de Comptabilitat, sigui un indicador que cada vegada es té més en compte per part dels agents financers per analitzar la situació d’una empresa, tot i ser una informació que no mostra ni el balanç ni el compte de pèrdues i guanys en no aportar dades sobre el moviment hagut dels cobraments i pagaments de l’empresa ni dels seus orígens i aplicacions que l’entitat genera.