Javier Aranceta
President del Comitè Científic de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària, president de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc-Euskal Herriko Medikuntzaren Errege Akademia i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Gregorio Varela
Catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat CEU-Sant Pau, president de la Fundació Espanyola de la Nutrició i acadèmico de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Lluís Serra Majem
Epidemiòleg, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED). Portaveu del Comitè Científic per a l’Emergència Sanitària de la Covid-19 a Canàries
Javier Aranceta, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), analitza a l’estudi “Cambios en los hábitos alimentarios durante el periodo de confinamiento por la pandemia COVID-19 en España” les alteracions que ha suposat per la societat espanyola a les seves rutines alimentàries el confinament que al llarg de 50 dies va imposar l’Administració en aplicació de l’estat d’alarma decretat a causa de la pandèmia de la Covid-19. Al complet informe també participen els especialistes Carmen Pérez, Marta Gianzo, Gotzone Hervás, Fátima Ruiz, Luis Casis i els integrants del Grup Col·laboratiu de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC), entre ells els també acadèmics de número de la RAED Gregorio Varela i Lluís Serra Majem.
L’estudi determina que el tancament de fronteres, el confinament de la població i el distanciament físic, mesures instaurades en molts països per contenir l’abast i gravetat de la pandèmia, han comportat canvis en els hàbits alimentaris i en altres estils de vida durant el període de confinament entre la població espanyola. Per analitzar-ho, els autors van portar a terme un estudi transversal sobre una mostra de conveniència de persones majors de 18 anys d’edat reclutada de forma electrònica entre el 21 d’abril i 8 de maig de 2020, setmanes de la sisena a la vuitena de confinament a Espanya. El protocol de la feina contemplava dades sociodemogràfiques, característiques del confinament, hàbits de consum alimentari i activitat física usuals, així com les modificacions observades i explicades pels propis ciutadans que es van sotmetre a l’estudi durant el període de confinament.
Els resultats destaquen que els canvis més freqüents es refereixen a major consum de fruita (27%), ous (25,4%), llegums (22,5%), verdures (21%) i peix (20%) i reducció en el consum de carns processades (35,5%), xai o conill (32%), pizza (32,6%), begudes alcohòliques destil·lades (44,2%), begudes ensucrades (32,8%) o xocolata (25,8%), amb algunes diferències sobretot en funció de l’edat i el grau d’adequació de la dieta usual. Un 14,1% dels ciutadans sotmesos a l’estudi, que habitualment no cuinava, sí que ho va fer al llarg d’aquest període. El 15% no va practicar cap exercici físic, el 24,6% es va passar assegut més de nou hores diàries i el 30,7% dels fumadors (14,7%) va fumar més. Així mateix, un 37% dels estudiats va referir no dormir bé.
Com a conclusions més destacades, els autors de l’estudi destaquen que els participants en la mostra van referir destacats canvis alimentaris en el període de confinament, amb una tendència cap a un major consum d’aliments saludables, menor consum d’aliments de menor interès nutricional i un augment de la pràctica de cuinar a casa. En definitiva, una millora dels hàbits saludables que ara s’haurà de determinar si es mantenen en el progressiu retorn a la normalitat i especialment un cop superada la pandèmia.
