Maria Àngels Calvo
Catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Doctors de Espanya i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Maria Àngels Calvo, catedràtica del Departament d’Anatomia i Sanitat Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmica numerària i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va oferir el passat 31 de gener la conferència d’obertura del curs acadèmic 2021 de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la qual també n’és acadèmica numerària. Calvo va presentar el treball “Efectes de la pandèmia per SARS-COV-2 en el comportament i les relacions interpersonals”, en què va destacar les afectacions que té la Covid-19 entre els afectats, el seu entorn i la població en general, sobre el benestar emocional i les relacions socials, entesos com a elements clau de la salut.
La sessió va tenir un aforament reduït seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, però es va poder seguir a través d’streaming al canal de YouTube de la Reial Acadèmia on roman per a la seva visualització. El discurs de Calvo va estar acompanyat de la presentació de la Memòria d’Activitats de l’Acadèmia i del solemne acte de lliurament de la medalla com a acadèmics emèrits a Miguel Ángel Asenjo i Lluís Salleras. Així mateix, la institució va procedir a la proclamació dels guanyadors dels premis que concedeix anualment, corresponents al 2020, i a la convocatòria dels corresponents a aquest 2021. Va tancar l’acte el president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Josep Antoni Bombí.
M. Àngels Calvo
Per a Calvo, la pandèmia és una oportunitat per adonar-nos de l’important que són les relacions humanes per a les nostres vides. “Una situació així ens ha canviat, ha posat en perill la confiança de la ciutadania amb les autoritats, sanitàries i polítiques. Però sobretot ens ha obligat a veure una nova forma d’afrontar la vida, amb temor, que s’estén a totes les edats. El confinament ha canviat la forma de relacionar-nos. Ha afectat la nostra autoestima i relació social. Amb la grip del 1918 ja hi va haver aïllament social i una estigmatització de la malaltia. La pesta negra també va canviar l’Europa medieval, va aparèixer una nova burgesia i la manca de mà d’obra va potenciar la ciència i la tecnologia. Vegem també aquesta pandèmia com una oportunitat”, va reflexionar l’acadèmica.
Calvo va apuntar la nova normalitat que portarà la Covid, amb un increment de l’ús de les xarxes socials i de la missatgeria instantània, amb noves plataformes socials que ja són la base de les relacions laborals, la compra en línia, el teletreball i l’educació telemàtiques. “Ens costarà tenir proximitat fora de l’entorn familiar i temor per esdeveniments multitudinaris. El turisme, la cultura i la restauració seran diferents. També l’educació, i tenim el repte de tornar a transmetre el coneixement i la il·lusió pel coneixement”. Pel que fa a les afectacions a la salut que no ha provocat directament el virus, la ponent va apuntar la depressió greu o moderada, l’ansietat, les alteracions de son, l’apatia, el sentiment de culpa, la tristesa, la irritabilitat, el cansament, la visió negativa d’un mateix i del futur i la incertesa. En aquest sentit va demanar que les variables socials i culturals han de sumar-se a les sanitàries i econòmiques a l’hora d’emprendre qualsevol política de contenció de la pandèmia.
