L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica diverses reflexions sobre la història i l’actualitat mexicana als articles “Los irlandeses que murieron mexicanos (parte I)” i “Vergüenza diplomática”, publicats entre els passats 31 d’agost i 27 de setembre al diari digital El Siglo de Torreón, mitjà que també li dedica un ampli reportatge en la seva edició del 8 de setembre després d’haver tingut accés a l’arxiu de l’historiador local Reynaldo Garza Limón, mort l’any 2022, i iniciar un projecte sobre el seu llegat.
A “Los irlandeses que murieron mexicanos (parte I)”, Sada rememora la figura d’Stephen Murray, orgullós mexicà i irlandès, líder de l’Ordre de Sant Patrici i un dels protagonistes d’un episodi dolorós per a la història de Mèxic: la pèrdua de Texas i la seva posterior annexió als Estats Units. “Després de la derrota ominosa d’Antonio López Santa Anna a la batalla de Sant Jacint i la signatura dels Tractats de Velasco el 1836, el Govern mexicà havia estat indolent davant la pèrdua de la província de Texas, que abastava des del riu Nueces fins a Louisiana. Lluny d’adoptar una política pragmàtica com ho fes Gran Bretanya en reconèixer Texas com a país, per tal d’evitar la seva annexió als Estats Units, o de recuperar per la força el que per legítim dret corresponia a la nació, la classe política mexicana es va mantenir croada de braços fins que va passar el previsible: el 1845, Texas es va annexar com una estrella més de la Unió Americana”, explica l’expert.
Enrique Sada
Per la seva banda, a “Vergüenza diplomática”, el col·laborador de la Reial Acadèmia aborda la polèmica desfermada davant la no invitació del Rei Felip VI a la presa de possessió de la nova presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum. “En un escenari en què els països més civilitzats s’han abstingut d’assistir a la presa de protesta presidencial, no deixa de preocupar l’alt grau d’aïllacionisme internacional en què Mèxic s’ha vist arrossegat per part del govern sortint tant com per l’entrant; i més en el cas d’Espanya tant com en el dels Estats Units pels llaços culturals i de sang que ens uneixen amb el primer, així com els llaços comercials que ens vinculen amb tots dos”, afirma Sada.
Finalment, l’historiador parla sobre els documents històrics i peces arqueològiques prehispàniques que conformen al llegat històric i documental de Reynaldo Garza Limón a “Académico trabajará archivo del historiador Garza Limón”. “Estem parlant des de transcrits de documents històrics, apunts, fins a còpies certificades de l’Arxiu General de la Nació, del Fons Franciscà de l’Arxiu Històric de Durango i de la Biblioteca Nacional de Mèxic, que és on es concentra molt bona part del que és la història documental del Virregnat, sobretot del que era la Nova Biscaia, que correspon a bona part de Coahuila, Durango, Sinaloa i fins i tot Nou Mèxic”, assenyala.
