Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia i vice-rector d’Investigació i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal especialitzat “The Conversation” i al “Diari de Navarra” el 23 i el 24 de març de 2021
Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda els problemes psíquics que pateix la població juvenil arran dels efectes de la pandèmia a l’article “La salud mental de los adolescentes, en crisis por la pandemia: ¿Cómo evitar complicaciones futuras?”, publicat al portal especialitzat “The Conversation” i al “Diari de Navarra” els passats 23 i 24 de març. L’acadèmic signa aquest article al costat del catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Complutense de Madrid i assessor científic de la Unitat de Tractament de l’Ansietat i la Depressió de Vithas Internacional Gabriel Rubio.
Els dos especialistes certifiquen, dades en mà, que les demandes d’ingrés psiquiàtric entre els adolescents s’han incrementat de forma exponencial des de l’eclosió de la primera onada de la pandèmia. “És cert que no era previsible gairebé res del que ens està passant, però també que hi ha molts estudis que mostren les devastadores conseqüències de la pandèmia entre els adolescents. Quines repercussions té la pandèmia sobre la seva salut mental? La principal mesura per evitar el contagi de la Covid-19 a tot el món ha estat l’aïllament i el distanciament social. Per aquest motiu, des de març de 2020, es van tancar escoles, instituts i centres esportius en molts països, que posteriorment es van obrir després de l’estiu. Aquestes circumstàncies han afectat a tota la població, però sembla que són els nens i els adolescents (al costat de la gent gran), els més vulnerables. D’aquí la important prevalença de símptomes psicològics (estrès, ansietat, tristesa, addiccions) i de trastorns mentals entre la joventut”, inicien els autors la seva reflexió.
Dr. Gabriel Rubio
Per a López Muñoz i Rubio, les conseqüències adverses de la pandèmia a la salut mental dels adolescents poden ser més prolongades i intenses. El seu impacte depèn de diversos factors: edat, situació educativa, existència de discapacitats, antecedents de trastorns mentals, baix nivell social, malalties dels pares i grau d’estructuració familiar. “Les manifestacions psicològiques més freqüents entre els adolescents que estan acudint a les urgències són les temptatives de suïcidi, els problemes de la conducta alimentària i quadres depressius amb predomini d’irritabilitat i incapacitat per gaudir de les coses amb les que abans gaudien”, expliquen.
Els prolongats mesos de pandèmia han generat, en molts d’aquests adolescents, gran incertesa sobre el seu futur acadèmic i laboral i s’han abocat en activitats compulsives vinculades a Internet, amb el consegüent aïllament de relacions socials positives i una major exposició a l’assetjament i a l’abús . “El Ministeri de Sanitat hauria de considerar la posada en marxa d’un pla de salut mental que serveixi per prevenir les conseqüències psiquiàtriques de la pandèmia entre els joves, tot i que molt ens temem que ens agafi amb el pas canviat. Aquesta vegada no podrem dir que no sabíem el que passaria, perquè ja està passant”, conclouen.
