El reconegut biofarmacèutic Ramon Vidal i Plana ingressa en la Reial Acadèmia amb una dissertació sobre art
Ramón Ricardo Vidal y Plana, doctor en Ciències Biològiques i Farmacologia i reconegut biofarmacèutic amb una dilatada trajectòria tant a l’empresa privada com a la docència, va ingressar com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una cerimònia que es va celebrar dijous passat, 7 de novembre, al Saló d’Actes de Foment del Treball Nacional, seu de la RAED. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Triangulaciones postimpresionistas”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic corresponent Richard Onses. A l’acte van acudir un centenar d’assistents i 20 acadèmics togats.
Apassionat de l’art, al qual ha dedicat el temps que li ha permès la seva intensa dedicació científica a l’empresa, la universitat i les seves diverses responsabilitats a l’Administració, el nou acadèmic va voler dedicar la seva introducció en la institució a aquest àmbit. En concret, al moviment post-impressionista. “És en la meva qualitat de científic apassionat per l’art que una part de la meva atenció va dirigida a aquesta altra energia vital que ens anima, composta d’emocions, sensacions, percepcions, intuïcions i experiències hedonistes. Coherent amb les dues facetes d’una mateixa realitat, al meu relat he previst exposar algunes de les experiències viscudes, conjuntament amb la meva dona, Françoise, en el complex món de l’art”, assenyala el recipiendari en la introducció del seu discurs.
Ja entrat en matèria, Vidal i Plana exposa de forma succinta la història de l’impressionisme i el que va suposar la seva irrupció a la història de la pintura, el seu acostament personal a aquesta escola i els seus principals representants, el nou paradigma que es va obrir a finals de segle XIX en la percepció de l’art i el culte cap a les seves peces per a endinsar-se en el mercantilisme de l’art i el consegüent frau, també esgrimint episodis viscuts en primera persona. A partir d’aquí aborda els interessos espuris que hi ha darrere d’artistes reconeguts, citant l’exemple dels principals representants de l’impressionisme i, sobretot, del post-impressionisme, sobre els quals argumenta l’existència d’un menyscapte intencionat per part de la crítica.
El nou acadèmic s’atura a la figura de Georgette Agutte, una pintora desconeguda per al gran públic, i aborda la seva relació amb Claude Monet i el misteri de la seva obra “Remolcador sota el pont de Bennecourt”, pintada al voltant del 1916 amb dues tècniques diferents. Aquesta anàlisi li serveix per endinsar-se en les tècniques contemporànies que s’empren per analitzar tot tipus de teles i d’altres obres.
