Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica les reflexions filosòfiques i històriques que fa als articles “Qué es la libertad”, “Silveria Fañanás, el sustento de Ramón y Cajal”, “La luz que ilumina la medicina” i “Lévinas y la ética de la responsabilidad“, que ha anat publicant entre el passat mes de novembre i aquest mes de gener a les seccions “La mirada del lector”, “Lectores expertos” i “Las fotos de los lectores” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.
A “Qué es la libertad”, l’acadèmic porta a col·lació les figures de pensadors que formen part de la història com ara Claude Lévi-Strauss, Ludwig Wittgenstein o Jean-Paul Sartre per rememorar la conferència de Carlos París, catedràtic de Filosofia durant 35 anys, a la sessió inaugural del curs de l’Ateneu de Madrid, a la qual va assistir. “Una limitació de llibertat pot ser provocada pel màrqueting, que indegudament usat és capaç d’hipnotitzar amb suposats ideals de perfecció. Cada dia resulta més difícil delimitar la realitat i la ficció. Podria escriure’s una gran enciclopèdia sobre les trampes”, considera.
Silveria Fañanás
A “Silveria Fañanás, el sustento de Ramón y Cajal”, recupera la figura de l’esposa del Premi Nobel espanyol, fotògrafa ajudant de laboratori, que sempre hi va creure i el va fer costat al llarg de la seva reeixida carrera científica. “Silveria Fañanás va ser col·laboradora permanent del seu marit en la seva activitat de recerca, treballant al laboratori i fent servir tècniques artesanals per a la creació de plaques fotogràfiques que van servir de base per als seus estudis sobre neurociències. Les cures de la seva dona van ser decisives en la recuperació de la salut, greument danyada pel paludisme i la tuberculosi, i els quatre primers anys després del casament van portar a terme una activitat intensa”, afirma.
D’altra banda, a “La luz que ilumina la medicina”, Callabed desplega la seva afició a la fotografia per reunir diverses instantànies sobre la gran làmpada de la Sala Gimbernat de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i tot l’entorn que queda il·luminat amb la seva llum. “Aquesta sala del segle XVIII és un dels espais de més riquesa cultural i històrica de Barcelona. Noms com Servet, Mata, Gimbernat, Virgili i Ramón y Cajal adornen aquesta estada conjuntament amb unes elaborades vidrieres. I, al mig del saló, hi ha la taula de marbre de les disseccions, una de les poques que es conserven a Europa”, explica.
Finalment, a “Lévinas y la ética de la responsabilidad”, el president del Club de Pediatria Social rememora la figura i l’obra d’Enmanuel Lévinas, filòsof i escriptor lituà d’origen jueu que va realitzar a la seva obra una dura crítica a la raó occidental, que va generar l’holocaust, va imposar el colonialisme i el materialisme i el menyspreu als éssers humans. “La raó desemboca en el poder i la noció de poder ha pogut fer-nos oblidar els límits imposats pel no mataràs. És difícil fer callar l’escàndol de la indiferència al dolor aliè i a les morts en llunyanes terres o en mars pròxims… La llibertat, tan abanderada, no és fer el que un vol fer, sinó triar la decisió més prudent. La llibertat no ha garantit la moralitat, ja que l’ésser humà pot exercir-la amb absoluta impunitat i indignitat. L’obediència cega pot acabar amb la consciència moral. El fonamentalisme està més estès del que sembla i consisteix ras i curt a no acceptar discussions intel·lectuals”, reflexiona.
