Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar el 19 de gener passat a l’Institut de l’Enginyeria Espanyola amb Francisco González Redondo, professor d’Història de la Ciència a la Facultat d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid, el llibre “La obra de Leonardo Torres Quevedo” (Los Cántabros), un complet estudi realitzat per tots dos sobre l’obra d’aquest particular enginyer i inventor espanyol de finals del segle XIX i principis del XX que sintetitza els seus deu treballs més representatius, reproduïts a partir dels originals, del conjunt d’una obra que el va portar a ser considerat “el més prodigiós inventor del seu temps”. Entre aquests textos destaquen les patents del transbordador i dels seus dirigibles, les memòries i els assajos sobre les màquines algèbriques, el concepte d’automàtica i l’aritmòmetre electromecànic i les controvèrsies al voltant del telekino.

Francisco González de Posada

Dr. Francisco González de Posada

González de Posada i González Redondo van protagonitzar precisament la sessió que va portar per títol “Leonardo Torres Quevedo: el más prodigioso inventor de su tiempo”. A la sessió van participar també José Trigueros, president de l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya, i Antonio Moreno, president del Comitè de Metrologia de la institució, que es va encarregar de moderar el debat que va prosseguir la presentació. L’obra s’ha editat gràcies a la col·laboració de l’editorial Los Cántabros i la Demarcació a Cantàbria del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.

Al llarg de gairebé 500 pàgines il·lustrades es presenta la trajectòria de l’inventor i la reproducció facsímil, a tot color, de les patents i les memòries més representatives de la seva trajectòria. Torres Quevedo va destacar en el seu temps pel desenvolupament d’unes màquines algèbriques que ocupen un lloc preeminent a la història de la computació en aquesta fase mecànica que va concloure definitivament amb l’aparició dels ordinadors electrònics ja entrat el segle XX. A més, va ser un investigador i teoritzador fonamental per al desenvolupament de la computació, com demostra el seu estudi “Ensayos sobre automática. Su definición. Extensión teórica de sus aplicaciones”, una obra pionera i fonamental en la història del pensament automàtic i, per extensió, informàtic.

El presenta la biografia científica més actualitzada sobre Torres Quevedo al llarg de deu capítols, en què s’aborden els diferents camps de la seva contribució a la ciència i la tecnologia mundials (el transbordador, les màquines algèbriques, els dirigibles, el telekino, els escaquistes i l’aritmòmetre electromecànic). Un altre se centra en el Centre d’Assaigs d’Aeronàutica i el Laboratori d’Automàtica, les institucions oficials des de les quals va desenvolupar la seva obra, i el llenguatge simbòlic que va concebre per a les màquines. En una segona part es reprodueixen els facsímils, a tot color, de les patents i les memòries més representatives de la seva trajectòria.

González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i va ser així mateix rector de la Universitat de Cantàbria.

És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. Presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.