Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), signa juntament amb Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia i Criminologia i Seguretat, i Heriberto Janosch González, professor de Criminologia i Seguretat, tots dos a la Universitat Camilo José Cela, l’article “La autopsia psicológica como tecnología auxiliar del análisis de conducta y la investigación policial”, que publica el primer número de la revista “Logos”, publicació científica del Centre Universitari de la Guàrdia Civil. Els tres experts destaquen la importància que ofereix l’anàlisi conductual en qualsevol investigació criminalística.
“Després d’anys de confusions i debats, el concepte de ‘profiling’ (perfilació) ha començat a caure en desús per veure’s reemplaçat pel més ajustat d’anàlisi de conducta. En realitat, i davant de dècades d’errors en la interpretació de la seva tasca, l’analista de conducta no determina qui, sinó que intenta desentranyar motivacions a la recerca del com i el per què… Des d’aquesta perspectiva tecnico-tecnològica, els procediments d’anàlisi conductual adquireixen un valor criminalístic important com a maquinàries generadores d’hipòtesis, que orientin el treball dels investigadors de camp, sempre fonamental i insubstituïble, en contextos d’incertesa. Ja que cada cop més s’ha fet palès la importància de la comprensió del paper de la víctima en les accions criminals, ha ressorgit entre aquestes tècniques i tecnologies d’anàlisi l’anomenada autòpsia psicològica. Volem mostrar la seva importància i valor d’ús, alhora que proporcionar les claus per ajudar a avançar i consolidar-la en el marc de l’anàlisi de conducta i les tècniques de recerca criminal”, resumeixen els experts la seva argumentació.
Dr. Francisco López Muñoz
Els especialistes expliquen que l’anàlisi de conducta és, en realitat, una tecnologia d’anàlisi invers que intenta generar hipòtesis de recerca temptatives i mai no tancades a partir de la informació fragmentària que proporciona un problema ja donat: el delicte particular comès tal com es presenta. Això fa que l’analista de conducta hagi de respondre al perfil d’un professional que, a partir d’un estudi proactiu, sistemàtic i conscienciós de la informació disponible a les diferents instàncies del procés de recerca criminal, desenvolupi orientacions i estratègies útils a l’agent de camp. “Una mesura saludable per al futur de l’anàlisi de conducta hauria de ser, abans que pensar en quin tipus de capacitats personals hauria de reunir un bon analista, concretar quins coneixements el dotaran d’una formació i especialització adequada”, expliquen.
Després d’analitzar la figura de la víctima i el seu paper en l’esclariment de qualsevol cas criminal i el perfil de les possibles víctimes d’aquests, López Muñoz, Pérez Fernández i Janosch González aborden el concepte d’autòpsia psicològica, una tècnica que es va començar a fer servir una forma més o menys sistemàtica a la Costa Oest dels Estats Units a partir de la dècada dels anys 50 del segle passat, particularment en el curs de les investigacions policials sobre suïcidis. “Cal significar que l’autòpsia psicològica és un procés de recol·lecció de dades que permet reconstruir el perfil psicològic d’una persona i el seu estat mental abans que passés el seu decés per una causa dubtosa -ja sigui suïcidi, homicidi, mort accidental o causa natural-. Per això suposa una exploració psicobiogràfica temptativa de les conductes i de la vida anímica de la persona en qüestió, encaminada a aclarir les causes de la seva mort, o de la seva eventual desaparició. Com és lògic, el procediment es fa mitjançant una sèrie d’investigacions retrospectives, indirectes i, arribat el cas, postmortem”, assenyalen.
